Notícies

Artida verdís

Dempuèi longtemps los scientifics estúdian, amb l’ajuda de las darrièras tecnologias, lo cambiament environamental sus Artida. De drònes e satellits ajudan a melhor comprene perqué Artida quita pas de verdir. Las causas, totun, serián fòrça mai complèxas que la pojada de la temperatura mondiala sus la planeta.
 
Per ansin, e aquò seriá segur segon los cercaires, la temperatura pendent l’estiu en Artida durant los darrièrs ans es montada. E aquò se pòt plan veire en las plantas. La nèu desapareis mai d’ora e las fuèlhas de las plantas arriban tanben mai d’ora pendent la prima. La vegetacion de la tondra s’espandís de mai en mai per de nous airals e aquí ont i aviá de plantas aquestas son ara mai verdas e mai nautas. Quala ne seriá la causa?
 
Per assajar d’o comprene, caliá aver de nòvas donadas que confirmèsson lo novèl imatge (mai verd) de las regions pus septentrionalas d’Euròpa, d’Asia e d’America del Nòrd. Caliá saber s’aquò s’explicava sonque per de mai nautas temperaturas o se n’i aviá d’autras causas.
 
Per o estudiar, fa qualques meses, una còla de 40 scientifics de 36 organismes diferents, dirigits per dos cercaires de National Geographic Explorers, comencèt de culhir de novèlas donadas amb d’avions, de satellits e de drònes. E poguèron confirmar que las causas per las qualas Artida es mai verda son fòrça mai complèxas e variablas que çò qu’avián pensat.
 
 
Mai d’una responsa
 
Aital, aqueles cercaires europèus e americans an trobat que i a mai d’una responsa a un fach real: Artida verdís. De satellits an confirmat que i a mai d’un cambiament coma la diferéncia territoriala pendent la fonda de la nèu o l’umiditat del païsatge. Segon Isla Myers-Smith, de l’Universitat d’Edimborg, l’ajuda de las novèlas tecnologias es fondamentala car pòdon arribar a de terrens qu’an solament la talha d’un camp de fotbòl.
 
“Es una recèrca vitala per assajar de melhor comprene lo cambiament environamental al nivèl mondial, çò diguèt Scott Goetz, de l’Universitat d’Arizòna del Nòrd. Las plantas de la tondra son una barrièra contra una pus nauta temperatura de l’atmosfèra pr’amor que chucan de milièrs de tonas de carbòni que, senon, atenherián l’atmosfèra”.
 
Pasmens, totjorn segon aqueles meteisses scientifics, de pichons cambiaments poirián roïnar l’esfòrç mondial per evitar que la temperatura monte de pus d’1,5 gra (la tòca de l’Acòrdi de París). E l’estudi que son a far ajudarà plan a comprene quals factors permetràn de reduire o d’aumentar la temperatura globala. E tot aquò pr’amor qu’estúdian de novèls imatges a respècte d’autres ja plan ancians. (Legissètz la seguida)



  Aqueste article es  publicat dins Sapiéncia, la revista occitana de divulgacion scientifica, amb la quala Jornalet a un acòrdi de cooperacion. Podètz legir l'article entièr aicí.















 

Leave a Reply

Your email address will not be published. Required fields are marked *

Uso de cookies

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.plugin cookies

ACEPTAR
Aviso de cookies