La vida es bèla en Siria

L’istòria d’un paire sirian que cèrca que sa petita filha aja pas paur dels bombardaments a fach lo torn del Mond. En mai dels mèdias, vira suls rets socials un vidèo que mòstra un paire e sa filha que jògan a un jòc sonat “Avion o bomba?”. Quand ausisson, d’efièch, un fòrt bruch dels bombardièrs lo paire demanda a la pichon s’es un avion o una bomba. “Una bomba!”, çò ditz l’enfantona. “Alavetz, s’ara tomba, poirem rire”, çò apond. E quand s’entend lo fòrt tapatge de l’explosion la drolleta comença de rire. L’istòria nos remembra fòrça lo celèbre filme La vita è bella (1997) (La vida es bèla) dins lo qual un paire josieu inventa un jòc per que son filh se renda pas compte de las orrors que las vivon dins un camp de concentracion nazi.
 

3 year old Syrian girl laughed when she heard a bomb fall.
Her father demonstrated the game which he has devised to protect his daughter from the ‘psychological crisis’ caused by near-constant explosions.@AmnestySyria @marywareham @LotteLeicht1 @KreaseChan pic.twitter.com/WS37QKO1Kp

— Unite The Voice (@UniteTheVoice) February 18, 2020

 L’òme s’apèla Abd Allah Al Muhammad e explica sus Al Jazira que la petita Salwa a viscut tota sa vida dins la guèrra e qu’el pensèt a una manièra d’aleugerir la situacion. Al Muhammad se recordèt que pendent lo Ramadan, al moment del repais festiu del ser nomenat Iftar, los enfants jogavan amb de petards cebeta, aquela mena de pichons explosius per enfants qu’espetan quand son lançats sul sòl. “Un còp, pendent l’Iftar, los mainatges se’n lançavan entre eles per far la fèsta e Salwa aguèt paur del bruch, la menèri al balcon e li mostrèri qu’èra pas qu’un joguet, un jòc d’enfants per festejar”, çò ditz. Es amb aquela meteissa idèa que la volguèt convèncer que deviá pas aver paur de las bombas e que li diguèt qu’èra sonque un jòc. “Me li caliá traire la paur del còr. Voliái qu’associèsse aqueles bruches intenses e òrres amb una causa bona e amusanta”, çò precisa.
 
Ça que la, l’òme es pas optimista e crei que lo jòc se poirà pas perlongar longtemps. “Per ara, ela va plan; es una petita filha que jòga, riu e fa de badinadas. Mas crenhi que cresca e que los bombardaments s’arrèsten pas. Dins aquel cas, mon jòc bastarà pas per la protegir d’un traumatisme psicologic prigond”, çò afirma. Dins aquel sens, se mòstra pas gaire optimista, per el “tot es fòrça malsegur”. Pensa que caldriá explicar al Mond qu’eles son “pas de terroristas”. “Sèm d’umans, sèm d’esperits amb una valor qu’avèm drech de viure coma quin autre èsser uman dins lo Mond”, çò ditz.
 
Lo jòc comencèt en decembre passat quan los bombardaments sus la vila de Saraqueb venguèron insuportables. Lo vidèo s’enregistèt a Sarmanda, un petit vilatge près de la frontièra de Turquia ont la familha se refugièt après fugir Saraqeb.
 

 
 
 

 
 

 

Lo Reialme Unit limitarà l’intrada dels immigrants sens estudis o que parlen pas anglés

Lo govèrn del Reialme Unit publiquèt dimècres passat los detalhs de son nòu sistèma migratòri per ponches, que condicionarà la concession de visats de trabalh als estrangièrs pauc qualificats o que parlen pas anglés, una mesura qu’afectarà pas los ciutadans de l’Union Europèa que son a l’ora d’ara sul territòri britanic e qu’an sollicitat de manténer lors dreches.
 
Lo Partit Conservator aviá ja anonciat aquel nòu sistèma dins sos engatjaments electorals de decembre. E cal soslinhar que la reduccion de l’immigracion es totjorn estada un dels arguments recurrents dels defensors del Brexit.
 
Lo nòu sistèma avertís que, per obténer un visat de trabalh al Reialme Unit, caldrà setanta ponches dont quaranta s’obtendràn en presentant una ofèrta d’emplec que corresponda a la categoria d’emplecs qualificats, pas forçadament universitaris.
 
Los estudis de doctorat portaràn de ponches, e tanben parlar anglés o aspirar a un naut salari. La mesura prepausa d’excepcions pels trabalhadors temporaris, per exemple dins la sason de recòlta, e pels joves. Aital, permetrà l’arribada al Reialme Unit d’aperaquí vint mila joves cada an.
 
La ministra de l’Interior, Priti Patel, a defendut a la BBC que lo govèrn vòl atraire «de personas amb lo talent adaptat» del temps que «redutz los nivèls de personas qu’arriban al Reialme Unit amb una bassa qualificacion», e mai lo plan aja trobat las reticéncias de l’oposicion e de qualques corporacions que se poirián veire afectadas.
 
De son costat, la primièra ministra d’Escòcia, Nicola Sturgeon, a considerat qu’aquel nòu sistèma serà devastaire per l’economia escocesa. Sturgeon a inclutz la defensa de l’immigracion dins sos arguments per reclamar un nòu referendum d’independéncia.

 

 
 

 

Macron anóncia la fin dels Ensenhaments de Lengas e Culturas d’Origina dins las escòlas de l’estat francés

Lo president de França, Emmanuel Macron, a anonciat que tre la rintrada se va suprimir de l’educacion francesa lo dispositiu de corses facultatius en lengas estrangièras dispensats per d’ensenhaires designats per de govèrns d’autres païses: Argeria, Croacia, Espanha, Itàlia, Marròc, Portugal, Serbia, Tunisia e Turquia. “Lo problèma qu’avèm uèi amb aqueste dispositiu, es qu’avèm de mai en mai d’ensenhaires que parlan pas lo francés” e que los contraròtla pas lo Ministèri de l’Educacion dicha nacionala. L’anóncia la faguèt a la sortida d’un desplaçament a Mülhausen (Alsàcia) consagrat a la lucha contra lo “separatisme islamista”.
 
Segon lo president francés, “se pòt pas d’ensenhar de causas que son manifèstament pas compatiblas o amb las leis de la Republica o amb l’istòria tala coma nosautres la vesèm”. Per tant, “a partir de la rintrada de setembre 2020, los ensenhaments de lengas e culturas d’origina estrangièra seràn pertot suprimits sul sòl de la Republica”. Es atal qu’o anoncièt.
 
Mentretant, lo ministre de l’educacion e lo dels afars estrangièrs an engatjat de negociacions amb los païses pertocats per metre fin a aquel dispositiu del temps que cèrcan un acòrdi suls ensenhaments internacionals en lenga estrangièra, en seguida de discussions enregadas en 2016. Segon Macron, an trobat un acòrdi amb totes los païses franc de Turquia. Dins lo cas dels ensenhaments internacionals, Macron vòl qu’aquelas escòlas sián contrarotladas pel Ministèri de l’Educacion e que s’assegure que totes los ensenhaires mestrejan lo francés.
 
 
 

@EmmanuelMacron Depuis quand les franco-turcs vivent en France avec les lois turques ? Je suis franco-turcs et j’ai tjs respecté les lois françaises. Vous voulez interdire les cours #ELCO, que ferez si la Turquie ferme les lycées français ? https://t.co/WKYj92cxUB

— YilmazA (@yilmazABL) February 18, 2020

 
 

Magnifique intervention de @oznur_sirene sur @RTenfrancais #ELCO #RedActionMedia @RedActionMedia #macron pic.twitter.com/5D4ygnOnXp

— Bleue (@Bleue80243434) February 20, 2020

 

Najat Vallaud-Belkacem n’a pas aimé les annonces de Macron sur les ELCO | Le Huffington Post #Macron #ELCO https://t.co/7oPmPzzRPo

— Laurent Dogrel (@laurentdogrel) February 19, 2020

 
 
 

 
 

 
 

Los africans de l’oèst an tanben d’ADN ibrid

Uèi lo jorn, es ja conegut que totes los umans qu’an d’ancessors europèus, asiatics o d’Oceania an tanben d’ADN de doas espècias diferentas preïstoricas: de gèns neandertalians e de gèns denisovans mesclats amb l’ ADN dels umans modèrnes. E lo genòma d’aquelas espècias pòt arribar d’èsser entre l’1% e 4% segon l’individú. Se sabiá tanben que los africans an pas aquela barreja genetica. Mas ara es estat descobèrt que, geneticament, los africans de l’oèst an tanben d’ADN d’una espècia ominida arcaïca desparièra de la nòstra e encara desconeguda.
 
L’ADN d’aquela espècia pòt èsser situat entre lo 2% e lo 19% de l’ADN total d’almens quatre populacions de l’Oèst d’Africa dont los yorubas d’Ibadan, los esans de Nigèria, los mendes de Sierra Leone e los gambians. La donada foguèt confirmada per una còla de cercaires de l’Universitat de Los Angeles, que ne faguèt l’estudi.
 
Fins ara, èra conegut qu’aquelas populacions de l’Oèst d’Africa s’ibridèron amb una autra espècia ominina, totalament desconeguda a l’ora d’ara. Çò que se coneissiá pas era la chifra genetica d’ADN d’aquela espècia ominina desconeguda en aquelas populacions. E son de chifras pro nautas, çò que fa pensar als cercaires que l’ibridacion se passèt fa gaire.
 
 
Almens 4 diferéncias geneticas
 
Los scientifics que faguèron aquel estudi trapèron almens 4 diferéncias geneticas que poirián èsser explicadas per l’introgression d’una espècia ominina arcaïca que lors ancessors se desseparèron del tronc familial uman abans los quites neandertalians e los denisovans.
 
“La resulta de l’estudi confirma que i aguèt una espècia ominina preïstorica, çò diguèron los cercaires Durvasala e Sankaraman, directors de l’estudi, que se desseparèt del tronc comun genetic uman fa entre 360 000 e 1 milion d’annadas e que donèt fins al 19% de l’ADN d’aquelas populacions d’Africa de l’Oèst. Avèm trobat fins a 33 gèns qu’apareisson mai del 50% dels còps entre los yorubas, e 37 gèns diferents que los pòrtan los mendes”.
 
Segon los cercaires, qualques unes d’aqueles gèns apareisson sovent en los yorubas, dont l’NF1 (un supressor de gèns), l’HSD17B2 (un regulador ormonal), lo KCNIP4 (restacat amb lo potassi) e lo TRPS1 (restacat amb la sindròme tricorinofalangeala). E d’aquestes tres ja èran estats trapats en de yorubas abans, l’NP1, lo KCNIP4 e lo TRPS1. Totun, lo gèn MUC7 apareis pas sovent en aquelas populacions. (Legissètz la seguida)

 
Aqueste article es  publicat dins Sapiéncia, la revista occitana de divulgacion scientifica, amb la quala Jornalet a un acòrdi de cooperacion. Podètz legir l’article entièr aicí.

 

Madrid: Alidé Sans pòrta l’occitan dins lo jorn internacional de la lenga mairala

L’occitan èra present ièr a Madrid dins l’encastre del jorn internacional de la lenga mairala. En aquela escasença, los govèrns regionals de Galícia, d’Euskadi, de Navarra, Catalonha, del País Valencian e de las illas Balearas autrejan lo Prèmi de la Promocion de la Realitat Plurilingua e organizan una jornada per metre en valor las lengas territorialas de l’estat. La Generalitat de Catalonha i aduguèt lo catalan e l’occitan. Atal, de ser, la cantadora galèga, Guadi Galego, qu’ongan a daverat lo guierdon, faguèt un concèrt acompanhada de la cantadora aranesa Alidé Sans de la catalana Clara Peya, del basco Mikel Urdangarin.

 
Prèmi de la Promocion de la Realitat Plurilingua
 
Lo Prèmi de la Promocion de la Realitat Plurilingua l’autrejan los govèrns regionals citats adès, e Guadi Galego l’a ganhat ongan amb son darrièr disc entitolat Immersion ont se canta dins sèt lengas territorialas de l’estat espanhòl.
 
Lo guierdon s’instaurèt en 2008 a l’ocasion de l’An Internacional de las Lengas promogut per l’UNÈSCO, e cèrca de reconéisser lo prètzfach realizat per de personas, associacions o societats que se baton per defendre e desvolopar la diversitat lingüistica de l’estat espanhòl e per difusar las lengas autras que lo castelhan.
 
L’estat espanhòl reconeis la lenga castelhana, tanben dicha espanhòl, coma lenga oficiala dins tot l’estat, e impausa per sa Constitucion a cada ciutadan lo dever de l’aprene, mas reconeis l’oficialitat del catalan (tanben sonat valencian), del castelhan, del galèc e del basco. E mai l’Estatut de Catalonha reconeis la lenga occitana coma oficiala dins lo tot territòri administrat per la Generalitat. L’occitan es oficial en Catalonha amb la denominacion “occitan, aranés en Aran.
 
D’autras lengas territorialas coma l’asturleonés, l’aragonés, l’arabi darija de Sabta e l’amazigh de Melilla son pas reconegudas oficialas. O son pas tanpauc lo catalan dins las regions d’Aragon e de Múrcia e lo galèc-portugués en Astúrias, Extremadura e Castelha-Leon.

 

Guadi Galego canta en aranès amb Alidé Sans al concert de celebració del Premi a la realitat plurilingüe de l’Estat i del Dia de la llengua materna a Madrid pic.twitter.com/yratfazo5Z

— Llengua catalana (@llenguacatalana) February 20, 2020

 

Nos deja sin palabras la actuación de @guadigalego esta noche en @cines_callao presentando su último disco “Immersion” ! Gracias por elegirnos para vivir este mágico momento #musicaengalego #guadigalego #immersion #culturactívate #galegosenmadrid pic.twitter.com/7aFpP4jdxv

— Cines Callao (@cines_callao) February 20, 2020

 

Es govèrns de Catalonha, País Valencian, Ilhes Balears, Galícia, Navarra e Euskadi que hestegen aué en Madrid eth Dia Internacionau dera Lengua Mairau. Era Generalitat de Catalonha que i pòrte era @llenguacatalana e er @occitan_aranes pic.twitter.com/T16nNayAyz

— Occitan aranés (@occitan_aranes) February 20, 2020

 

.@guadigalego amb @EsterFranquesaB, DGPL de la Generalitat de Catalunya, i els representants dels altres governs que han lliurat a l’artista el Premi a la realitat plurilingüe de l’Estat. pic.twitter.com/XHeFNptbi0

— Llengua catalana (@llenguacatalana) February 20, 2020

 

Uso de cookies

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.plugin cookies

ACEPTAR
Aviso de cookies