Los Estats Units quitan lo Conselh dels Dreches Umans de l’ÒNU mentre que separan 2000 enfants de lors parents

Los Estats Units an quitat lo Conselh dels Dreches Umans de las Nacions Unidas, çò an anonciat l’ambaissadora dels Estats Units a l’ÒNU, Nikki Haley, e lo secretari d’Estat, Mike Pompeo, dins una conferéncia de premsa. Segon eles, lo Conselh dels Dreches Umans de l’ÒNU es un organisme “ipocrita” qu’a una ideologia “anti-Israèl” e compren de membres que mancan als dreches fondamentals.
 
Lo Conselh dels Dreches Umans de l’ÒNU foguèt creat en 2006 per l’Assemblada Generala de las Nacions Unidas. Compren de païses que contravenon als dreches fondamentals coma China o l’Arabia Saudita, mas segon d’ONG coma Human Rights Watch l’organisme jòga “un ròtle vital” davant d’abuses dins lo Mond entièr.
 
 
2000 enfants desseparats de lors parents als Estats Units
 
L’anóncia es arribada en plena polemica descadenada per la politica del govèrn de Donald Trump de desseparar de lors parents los enfants que travèrsan la frontièra irregularament entre Mexic e los Estats Units; las autoritats estatsunidencas revendican ansin la tolerància zèro envèrs l’immiracion. Los menors son embarrats dins de marridas condicions, a ne jutjar pels imatges de divèrses vidèos publicats fa gaire pels mèdias estatsunidencs.
 
La politica dels Estats Units de desseparar de parents e de mainats sus la frontièra, Trump la justifica amb l’argument que quin immigrant que trespasse la frontièra es acusat de cometre un “crime federal” e deu èsser mes a disposicion de la justícia. Fins ara, los migrants interceptats amb d’enfants èran mandats davant un tribunal especific d’immigracion e las familhas demoravan jonchas. Ara, los enfants son embarrats dins de centres de detencion per menors, e lor sòrt èra pas brica clar.
 
Aquela mesura, Trump l’apara en disent d’aver pas cap d’alternativa se vòl complir sa volontat de “protegir” los Estats Units. En mai d’aquò, acusa lo Partit Democrata de n’èsser responsable.

Trump signa un decret presidencial

Totun, davant l’indignacion, lo president dels Estats Units signèt ièr un decret presidencial per metre fin a aquela situacion. “M’agradava pas de veire de familhas a se desseparar”, çò assolidèt.
 
 

 
 

 

Vancouver dona a doas plaças de noms indigènas al mièg d’una nòva batalha de sèt Primièras Nacions contra un oleoducte

La comuna de Vancouver a renomenat doas plaças del centre vila amb de noms sortits de las lengas halkomelem e squamish, parladas pels pòbles autoctòns de la region ont se situa aquela vila canadiana. Segon lo cònsol màger, Gregor Robertson, es un signe de “reconeissença” a las Primièras Nacions que parlan aquelas lengas (Musqueam, Squamish e Tsleil-Waututh) e una pròva de “l’engatjament per un nòu partenariat” amb elas.
 
Una de las plaças portava lo nom de la reina Isabel. Tre ara se nomenarà šxʷƛ̓exən Xwtl’a7shn. Vòl dire “l’endrech ont òm es convidat”. Cossí se pronóncia? Fòrça aproximat, seriá legir, a l’occitana, “shtlekhen khotlaishen”, ont “kh” es similar a la “j” en castelhan. L’autra plaça, que portava lo nom d’una galariá d’art, s’apelarà šxʷƛ̓ənəq Xwtl’e7énḵ, “l’endrech ont se fa una amassada culturala”. La pronóncia aprochada es “shtlénec khotlanc”.
 
Mas aquela reconeissença coincidís amb una nòva batèsta d’aquelas meteissas Primièras Nacions de la còsta de la Colómbia Britanica. S’agís de lor oposicion a l’espandiment de l’oleducte Trans Mountain, que transpòrta de petròli d’Albèrta fins a l’estrech de Georgia, dins l’ocean Pacific. L’oleoducte es proprietat de la societat estatsunidenca Kinder Morgan, mas lo govèrn de Canadà anoncièt lo mes passat que n’aqueririá l’infrastructura per s’assegurar que se bastiguèsse malgrat l’oposicion dels environamentalistas e de certans pòbles autoctòns.
 
Qualques Primièras Nacions —las mai luènhas de la còsta— an signat d’acòrdis economics amb Kinder Morgan e ara quitament estúdian d’investir d’argent dins l’oleoducte. Mas las Primièras Nacions de la còsta de Vancouver —las que la Comuna lor a rendut omenatge— argumentan que l’extension de l’oleoducte aurà d’efièches immediats sus l’ecosistèma local e multiplicarà per sèt lo transit de naus petrolièras per l’estrech de Georgia, amb l’aument del risc d’escampaments dins l’ocean.
 
Las protèstas las an tanben jonchas de membres dels pòbles autoctòns de l’estat de Washington, als Estats Units, qu’a un limit comun amb la region afectada.
 
Sèt Primièra Nacions, e mai las comunas de Vancouver e Burnaby, an portat davant la justícia l’aprobacion de l’oleoducte, malgrat que l’infrastructura siá aprovada pel govèrn canadian.
 
 
 
Aquesta nòva es adaptada de Nationalia, amb qui Jornalet ten un acòrdi de cooperacion.
 

 

Historic day: Musqueam, Squamish, Tsleil-Waututh, Vancouver and BC come together to put language back on the land by renaming the VAG and Queen E plazas. Say it with us! šxʷƛ̓ənəq Xwtl’e7énḵ Square https://t.co/0QMzRNwtJd  šxʷƛ̓exən Xwtl’a7shnhttps://t.co/B95zlf9dWZ pic.twitter.com/vtxun4AQDF

— Andrea Reimer  惠綺文 (@andreareimer) 18 de juny de 2018

 
 

 

La justícia europèa obliga Marine Le Pen de tornar 294 497,87 èuros al Parlament Europèu

La Cort de Justícia Generala de l’Union Europèa confirmèt ièr que la cap del Recampament Nacional (RN, èx-Front Nacional), Marine Le Pen, deviá tornar al Parlament Europèu 294 497,87 èuros pr’amor qu’engatgèt amb d’argent de l’UE un assistent que trabalhava pas per la tòca de l’eurocambra.
 
Lo Parlament Europèu acusa la lidèr ultradrechista francesa “d’aver pas portat cap de pròva que l’assistent logat aja desvolopat una activitat restacada, d’un biais efectiu, dirècte e exclusiu, a son mandat parlamentari”. La justícia pensa çò meteis. De mai, los jutges europèus considèran que “Le Pen a pas recebut de tractament discriminatòri e tendenciós, pr’amor qu’ela a pas portat cap de pròva que lo Parlament aja dobèrt solament de proceduras similaras, dins lo passat o a l’ora d’ara, contra los eurodiputats del Front Nacional”.
 
Segon lo tribunal, la decision del Parlament Europèu d’exigir lo retorn de l’argent es apropriat, e se refusa “totas las allegacions” de Le Pen. Concretament, los jutges dison que lo Secretari General del Parlament Europèu es “competent per adoptar de decisions de recobrament de somas degudament pagadas dins l’encastre de las mesuras d’aplicacion de l’estatut dels deputats del Parlament Europèu” e qu’o “far pas ataca l’independéncia dels eurodeputats”.
 
En mai d’aquò, lo tribunal considèra que Le Pen “aguèt l’escasença de defendre adeqüatament son vejaire” e que “s’es pas violat sos dreches a la defensa”. Pels jutges, la cap de l’RN “a presentat pas cap de pròva que permeta de demostrat que recebèt l’assisténcia dirècta de son assistent dins los locals del Parlament, e sa simpla preséncia en aqueles locals, allegada mas non pas demostrada, constituís pas una pròva sufisenta”.
 
Ara, la presidenta del partit ultranacionalista francés pòt far apelacion de la decision de la cort europèa amb un recors de cassacion, dins un relambi de dos meses, davant la Cort de Justícia de l’UE.
 
 
 

Uso de cookies

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.plugin cookies

ACEPTAR
Aviso de cookies