Pia Klemp refusa la decoracion “Grand Vermelh” de la vila de París

La capitanessa alemanda de naus de salvament de migrants, Pia Klemp, refusèt dimars passat la medalha “Grand Vermelh” de la comuna de París. Klemp anoncièt, d’efièch, sus Facebook sa decision del temps qu’acusava la consolessa màger de la capitala francesa, Anne Hidalgo, d’agir contra los migrants de la vila.
 
«Dòna Hidalgo, me volètz decorar per mon accion solidària en mar Mediterranèa perque nòstres esquipatges trabalhan cada jorn per socórrer los migrants en de condicions malaisidas», çò ditz Klemp en tot precisar que la polícia de París “enlèva las flaçadas de las personas obligadas de demorar a la carrièra, mentre qu’enebís las manifestacions e criminaliza las personas que defendon los dreches dels migrants e dels sollicitaires d’asil». Lo comunicat de Klemp es acompanhat d’un imatge del jornal Le Monde que ditz: “Après las barralhas, la Comuna de París installa de pèiras antimigrants».
 
 

De son costat, la comuna de París a contestat las acusacions de Klemp en disent que s’agissiá “d’ipocrisia” mas que prendriá ça que la contacte amb ela per que reconsiderèsse son refús de la decoracion.
 
La medalha de la Vila de París es una recompensa creada en 1911 e atribuida pel cònsol màger de la vila sus proposicion dels elegits del Conselh de París o d’associacions. Ten cinc escalons: bronze, argent, aur, vermelh e grand vermelh. Recompensa las personas qu’an efectuat una “accion remarcabla pertocant la capitala [francesa]”.
 
 
Jutjada en Itàlia
 
Pia Klemp es una biològa alemanda de 36 ans qu’es estada capitanessa de naus de salvament de migrants en Mediterranèa, dont lo Sea Watch. Ara es jutjada en Itàlia per aquelas operacions de socors e risca fins a 20 ans de preson e de multas plan nautas. Las autoritats italianas acusan Pia Klemp de fomentar l’immigracion illegala. Se lo jutjament se conclutz amb una condemnacion, ela farà una apelacion davant la Cort Europèa dels Dreches Umans d’Estrasborg.
 
 

 

Islàndia: funeralhas pel primièr glacièr de l’illa declarat mòrt

Faguèron dimenge passat en Islàndia una ceremònia amb d’aires de funeralhas per se recordar del primièr glacièr declarat mòrt. Aqueste se nomenava Okjökull e foguèt considerat mòrt en 2014 en causa de l’escalfament global de la planeta. Las autoritats islandesas avertisson que los environ quatre cents glacièrs del país pòdon seguir lo meteis sòrt.
 
Mentre que d’assistents portavan de bandeiròlas que demandavan d’accions contra lo cambiament climatic, las autoritats placèron una estèla sonada “Letra al futur” que remembra que los glacièrs islandeses pòdon desaparéisser dins dos sègles, mas que se sap çò que caldriá far per o evitar. Indica tanben la concentracion atmosfèrica de 415 ppm (parts per milion) de dioxid de carbòni, una alarmanta donada recòrd que se mesurèt en mai passat.
 
“Espèri qu’aquesta ceremònia motivarà non solament Islàndia mas la rèsta del Mond, perque vesèm aicí a pena una de las fàcias de la crisi climatica”, çò diguèt la primièra ministra del país, Katrín Jakobsdóttir en ramentant qu’una part importanta de l’energia renovelabla d’Islàndia proven dels rius glaçats, qu’ara son a desaparéisser.
 
“Lo cambiament climatic se remarca pas cada jorn, es una causa que se produtz pauc a cha pauc pels umans”, çò diguèt lo professor Julien Weiss de l’Universitat de Berlin. “Mas veire un glacièr que desapareis es una causa que se remarca, que se compren, es fòrça visual”.
 
L’Union Internacionala per la Conservacion de la Natura (UICN) avisa qu’en 2100 se seràn avalits 21 glacièrs dels 46 que son declarats patrimòni de l’umanitat. Segon aquel organisme, en 2100 aurem perdut entre un 33% e un 60% del volum total del glaç de 2017, se las emissions de gases d’efièch de sarra davalan pas.
 
 

Okjökull was the first Icelandic glacier to disappear due to climate change, and now it is the first to have a monument to «mark its passing.»

The iconic glacier melted during the 20th century and was officially declared «dead» in 2014. pic.twitter.com/BG4UQD6gLy

— euronews (@euronews) August 19, 2019

 

 
 
 
 

La zòna de socors de la Mediterranèa centrala es ara desemparada

La zòna de recèrca e socors de la Mediterranèa, qu’es davant las còsta de Libia, es ara de tot en tot desemparada. La pression dels estats europèus –mai que mai Itàlia, Malta e Espanha– sus las organizacions umanitàrias a daissat aquelas aigas a la mercè de la gàrdia litorala de Libia, coneguda darrièrament per sos abuses e per sa violéncia contra los migrants, que pòdon finir venduts a l’enquant coma esclaus.
 
La rota centrala mediterranèa es un camin plen de tombas. I son mòrts ongan almens 578 personas, segon de donadas de l’Organizacion Mondiala de l’Immigracion (ÒMI). Totun, las organizacions umanitàrias de salvament asseguran que los mòrts son plan mai nombroses car maitas barcas desapareisson sens daissar de traças.
 
Entre junh e agost, aquela zòna l’an susvelhada lo Sea Watch 3, l’Open Arms e l’Ocean Viking. Mas ara i a pas cap vaissèl per o far. Los primièrs dos naviris son jos una confiscacion temporària de las autoritats italianas mentre que l’Ocean Viking es tot just a desembarcar al pòrt de Malta doas setmanas après esperar qu’un pòrt aculhisca los 356 migrants que socorreguèron. Cap dels migrants demorarà pas dins l’illa de Malta: França, Alemanha, Irlanda, Luxemborg, Portugal e Romania los aculhiràn.

 

Los incendis en Amazonia an crescut d’un 83% a respècte de l’an passat

Amazonia es menaçada. L’aument dels incendis de forèst d’un 83% per rapòrt a l’an passat e lo recòrd del nombre de fuòcs chepica los collectius environamentalistas e qualques mèdias mondials mentre que l’etiqueta #PrayForAmazon es la pus comentada del Mond sus Twitter. En 2013, comencèt lo registre del nombre d’incendis que cremavan la selva pus granda de la planeta, qu’ongan es arribat a son recòrd amb 72 842 fuòcs, segon l’Institut Brasilièr de Recèrcas Espacialas (INPE). Lo 25 de julhet passat, la NASA prenguèt un imatge per satellit que mostrava totes los incendis qu’afectavan l’America del Sud:
 

 
Amazonia produtz lo 20% de l’oxigèn de tota la planeta e sa bona santat es imprescindibla per luchar contra l’escalfament global de la planeta e los cambiaments environamentals que ne son la consequéncia.
 
I a tantes fuòcs que, diluns passat, la vila de São Paulo vegèt la nuèch a plen jorn a causa del fum d’incendis que cremavan a mai de 1500 km de distància. Los estats d’Amazonas e d’Acre son en estat d’urgéncia environamentala a causa del fum de l’aire.
 

Yesterday São Paulo went dark after 4pm, which is very uncommon even for this time of the year.#ClimateAction #ClimateChangehttps://t.co/HgstFDvA7m

— Victor Pessolato (@VictorPessolato) August 20, 2019

 
 
Bolsonaro acusa las associacions environamentalistas
 
La majoritat d’aqueles incendis los provòcan de grands entrepreneires agricòlas, l’indústria dels biocarburants e las societats minièras, que desforèstan la zòna per l’esplechar. E mai fins ara foguèsson illegals, tre que Bolsonaro venguèt president de Brasil promoguèt l’esplecha d’Amazonia per l’agricultura, l’elevatge e las minas.
 
De son caire, Bolsonaro a acusat las associacions enviromentalistas d’aver provocat los incendis. Sens presentar cap de pròva, lo president afortiguèt que i podiá “aver una accion criminala per atirar l’atencion contra lo govèrn de Brasil”.

 

<blockquote class=»twitter-tweet»><p lang=»en» dir=»ltr»>Smoke from wildfires in the <a href=»https://twitter.com/hashtag/AmazonRainforest?src=hash&amp;ref_src=twsrc%5Etfw»>#AmazonRainforest</a> spreads across several Brazilian states in this natural-color image taken by a <a href=»https://twitter.com/NASAEarth?ref_src=twsrc%5Etfw»>@NASAEarth</a> instrument on the Suomi NPP satellite. Although it is fire season in Brazil, the number of fires may be record-setting: <a href=»https://t.co/NVQrffzntr»>https://t.co/NVQrffzntr</a> <a href=»https://t.co/4JTcBz9C8f»>pic.twitter.com/4JTcBz9C8f</a></p>&mdash; NASA (@NASA) <a href=»https://twitter.com/NASA/status/1164302110244126720?ref_src=twsrc%5Etfw»>August 21, 2019</a></blockquote> <script async src=»https://platform.twitter.com/widgets.js» charset=»utf-8″></script>
 

 

 
 

Las inondacions venentas

Cinc de las pus grandas vilas dels Estats Units son ja a mand de l’alestir per d’aigats venents que poirián patir pr’amor del cambiament environamental actual. Per ansin, Miami, Nòva York, Nòva Orleans, Tampa e Boston an plusors plans per assajar d’empedir de catastròfas naturalas per inondacion que poirián arribar lèu.
 
Miami seriá una d’aquelas vilas que lors abitants ja votèron fa gaire de se preparar per la lucha contra lo cambiament climatic actual que lo patís la nòstra planeta. Foguèron los quites abitants de Miami que demandèron mai d’impòstes per subreauçar d’autoestradas e d’estradas e ansin prevenir la mòrt dels menaires en cas de tempèsta o d’aigat.
 
En 2012, lo ciclòn Sandy entraïnèt de pèrdas de mai de 19 miliards de dolars, e l’estat e la vila de Nòva York, que son doas administracions diferentas, comencèron pauc puèi de trabalhar per establir de plans contra de possiblas catastròfas naturalas coma de montadas d’aiga e d’inondacions. Per ansin, tota la partida pus bassa de l’illa de Manhattan es estada protegida amb de murs que vòlon empedir de nivèls mai nauts de la mar.
 
 
Lo nivèl de la mar s’auça de mai en mai
 
Tampa es una autra d’aquelas vilas de la còsta estatsunidenca que decidiguèron de luchar contra de nivèls pus nauts de l’ocean. D’efièch, dempuèi l’an 1952, lo nivèl de la mar a l’entorn de Tampa es de fins a 18 cm mai naut. E los scientifics confirmèron fa de temps que encara poiriá arribar d’èsser fins a 76 cm mai naut. En 2018, aguèt luòc lo començament d’aqueles plans.
 
Nòva Orleans es una vila estatsunidenca que patiguèt fòrça lo cambiament climatic actual. La confluéncia dels flumes Mississipi e Atchafalaya e sa situacion pròcha de la còsta (lo terren ont es bastida la vila es jos lo nivèl de la mar) entraïnèron ja pendent lo passat mai recent de vertadièras catastròfas naturalas pr’amor de l’arribada de ciclòns. Per ansin, l’estat de Loisiana ja aprovèt de destinar mai de 40 miliards de dolars a de plans per desplaçar en nautor de quartièrs entièrs e un nombre importants d’ostals e d’estradas de la vila. (Legissètz la seguida)

 
Aqueste article es  publicat dins Sapiéncia, la revista occitana de divulgacion scientifica, amb la quala Jornalet a un acòrdi de cooperacion. Podètz legir l’article entièr aicí.

 
 

Uso de cookies

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.plugin cookies

ACEPTAR
Aviso de cookies