Un vintenat de comunas occitanas an signat un manifèst per la supremacia del francés

Un vintenat de comunas occitanas, dont una de las Valadas, an signat un manifèst que demanda de “mantenir lo ròtle del francés en França e dins lo Mond, e de promòure la francofonia”. Lo manifèst signat per la Liga de comunas per la lenga francesa, revendica la supremacia del francés e es promogut per un quarantenat d’associacions que demandan “una plaça legitima del francés dins la diversitat lingüistica mondiala” e qu’aparan la supremacia del francés menaçada per l’anglés global que li dison “globish”.
 
“Aqueu manifèst èra a l’ora d’ara ja adoptat per un ensemble de vilas de totei lei colors unidas per aqueu meteis objectiu de defensa de nòstra lenga e, pertant, de nòstra cultura e de nòstra istòria”, çò justifica la comuna de Cogolin (Mauras) per la signatura d’aquel manifèst, dins Cogolin Tèrre-Mer, la revista d’informacion municipala d’agost-setembre-octòbre de 2015 (imatge).
 
Promogut per l’associacion Avenir de la Langue Française, aquel manifèst a agut ja lo sosten de 108 comunas, dont 20 son en Occitània:
 

Arnac e Pompador (País d’Usercha)
Aurenja (Comtat Venaicin)
Bafia (Liuradés)
Bolena (Tricastin)
Brantòsme (Rebeiragués)
Cogolin (Mauras)
Frejús (Esterèu)
Las Guenas (País de Tula)
Los Taurs (Montanha Lemosina)
Pesenàs (Besierés)
Pineròl (Val Cluson e Germanasca)
Sant Andrieu de Crusèiras (Bas Vivarés)
Sant Just (Bas Vivarés)
Sant Martin d’Aiguesa (Bas Vivarés)
Sant Maurèlh (País de Borgon Nuòu)
Sant Sarnin las Volps (País d’Usercha)
Sant Victor de Maucap (Garrigas)
Tula (País de Tula)
Uchau (Comtat Venaicin)
Vivièrs (Bas Vivarés)

 
 
Aquela associacion se mòstra radicalament contra la ratificacion de la Carta Europèa de las Lengas Regionalas o Minoritàrias “pr’amor que la ratificacion condusiriá a donar de fach a aquelas lengas un estatut de lengas oficialas dins lors territòris d’exercici, metant ansin fin a l’exclusivitat del caractèr de sola lenga oficiala del francés demouèi l’ordenança de Francés 1r en 1539 a Villers-Cotterêts, e tèrme a son ròtle de lenga comuna a totes los franceses”.

Hiroshima: “Los japoneses ensagèron de se rendre e los estatsunidencs o sabián”

Dijòus passat, se commemorava lo 70n anniversari del lançament de la bomba atomica sus Hiroshima, un dels atacs mai ferotges de l’istòria de l’umanitat, que tuèt 80 000 personas sul pic e un total de 246 000, e provoquèt de càncers e de malformacions quitament dins las generacions següentas. Coma ben o raportava Jornalet, la celebracion venguèt marcada per la revendicacion generala del desarmament nuclear sus tota la planeta.
 
En escasença d’aquel eveniment, lo jornal El Periódico publiquèt una entrevista de Lucy Van Beek, una realizatritz britanica especializada en documentaris d’istòria, que revelava d’aspèctes desconeguts d’aquel òrre atac. D’aspèctes que los relata son documentari entitolat Hiroshima, la vertadièra istòria.
 
 
“Los japoneses ensagèron de se rendre e los estatsunidencs o sabián”
 
Dins aquela entrevista, Van Beek explica qu’en fasent lo documentari trobèt d’imatges que s’èran pas jamai vistes. “De còps nos an contat que lançar la bomba foguèt un mal necessari per fin d’acabar amb la guèrra al Pacific”, çò ditz en tot precisar que “lo documentari mòstra qu’aquò es pas vertat”. Per la realizatritz, “los japoneses ensagèron de se rendre e los estatsunidencs o sabián”, de mai afirma que “i aviá fòrça autras manièras de metre fin a aquela guèrra”.
 
Van Beek tanben explica que los japoneses avián fach un ensag reüssit de la bomba atomica, e que los oficials dels servicis secrets sabián que l’avion qu’anava a Hiroshima ne transportava una. “Alertèron lors superiors, mas aqueles faguèron pas res e daissèron la vila sens proteccion. Quand l’avion se dirigissiá cap a Nagasaki, los meteisses oficiales o vesián, e sabián que menava la bomba. Tornèron a alertar lors superiors, mas tornarmai faguèron pas res. Poirián aver donat d’instruccions fins a cinc pilòts per desquilhar [l’avion que menava la bomba], mas o faguèron pas”
 
 
Un laboratòri per far d’experiéncias amb las personas
 
De mai, la realizatritz explica que l’armada dels Estats Units barrèt la vila per amagar çò que se passava, puèi tornèron per investigar las gents “en transformant la vila en quicòm de semblable a un laboratòri ont podián veire cossí la radiacion afectava las personas. Actualament son encara a las estudiar”.
 
Aquel barrament de la vila auriá empedit que venguèsson los mètges per ajudar las personas, e aquò provòca que las nafras sián encara dobèrtas, çò explica, del temps que conclutz que “caliá pas lançar la bomba, se deguèt pas jamai far”.

Uso de cookies

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.plugin cookies

ACEPTAR
Aviso de cookies