De centenats de personas migrantas blocadas a Ventemilha

Aperaquí dos centenats de migrants son blocats a la frontièra politica francoitaliana, entre Menton (Occitània) e Ventemilha (Ligúria, Itàlia). Son empedits de passar del costat occitan dempuèi dijòus passat pels gendarmas franceses. E mai n’an pro d’èsser tustats per la polícia italiana que los vòl alonhar de la termièra. Donc aqueles migrants manifestèron pacificament dissabte a Ventemilha. Portavan d’afichas en anglés que disián “nos cal de documents” e “nos cal de libertat”. Qualques unes se son recampats davant la termièra en exigissent de poder passar e, après qualques moments de tension, an anonciat que començaràn una cauma de la fam s’òm los daissa pas passar.
 
Segon lo cònsol de Ventemilha, Enrico Ioculano, los gendarmas aurián quitament tirat qualques migrants d’un tren qu’anava vèrs Niça e los aurián menats a Ventemilha. “La situacion es inquietanta”, çò diguèt Ioculano, “pr’amor que i a fòrça familhas amb d’enfants e qu’an pas res”. Lo cònsol precisèt tanben que la Crotz Roja italiana a installat de servicis igienics e d’aculhida, e mai que l’organisme religiós Caritas s’ocupa de distribuir de noiridura. Mentretant, l’estat francés ten los gendarmas sus la frontièra en tot empedir lo passatge de tota persona migranta.
 
La majoritat d’eles venon d’Africa, mai que mai d’Eritrèa en fugissent lo totalitarisme, mas tanben n’i auriá de Somalia, la Còsta d’Evòri e Sodan, segon d’informacions de qualques mèdias. La Crotz Roja italiana precisa que partiguèron de Libia e que serián arribats en tren e bus fins a la frontièra de Menton. “Ieu vòli anar en França mas d’autres vòlon anar en Soïssa, Alemanha o lo Reialme Unit”, çò diguèt un d’eles als mèdias.
 
Dins los darrièrs jorns la polícia francesa a detengut 1493 migrants considerats illegals dins lo País Mentonasc, segon çò qu’indiquèt a l’AFP lo prefècte Adolphe Colrat. Se tracta d’una chifra recòrd.
 
 
Dins las garas de tren italianas
 
Mentretant, qualques centenats de personas migrantas son a cercar d’aculhida dins las garas ferroviàrias de divèrsas vilas, en tot esperar de poder anar endacòm mai. Dins la gara centrala de Milan, mai de 400 immigrants, dont la majoritat son de refugiats d’Eritrèa, son demorats qualques jorns dins de condicions igienicas e sanitàrias precàrias. Expulsats de l’estacion per la polícia, an cercat d’autres luòcs per s’assostar, mas òm lor a pas donat cap de solucion.
 
La meteissa scèna se viu a la gara romana de Tiburtina, ont se recampan dempuèi qualques jorns qualques centenats de personas migrantas e refugiadas. En aquel cas concret, la Crotz Roja italiana a anonciat dissabte l’installacion d’un camp que poirà aculhir 150 personas.

Tuits sobre #migranti #ventimiglia

Manifestacion en Corsega per reclamar una “solucion politica”

Mai de 2000 personas manifestèron dissabte passat a Aiacciu (Corsega) per exigir a l’estat francés la creacion de l’estatut de resident, l’oficialitat de la lenga còrsa, un estatut fiscal e l’amnestia dels presonièrs politics. Es a dire, de decisions votadas a l’assemblada de l’illa mas que l’estat francés respècta pas. La protèsta, convocada per la Joventut Independentista de Corsega, amassèt d’autonomistas, d’independentistas e una bona partida de l’esquèrra francista.
 
Es pas abitual que totes aqueles sectors de la societat còrsa manifèsten amassa per carrièras, mas dins aquela escasença an trobat un ponch en comun: “obténer una solucion politica reala a travèrs de l’aplicacion de las deliberacions votadas a l’Assemblada de Corsega. La democracia, dins son expression mai simpla, cal que siá respectada”. Se l’estat francés entend pas aquelas revendicacions majoritàrias, decididas democraticament dins las institucions de l’illa, caldrà anar mai luènh, per tant, “a la fin de mes, una delegacion de caumaires de la fam se rendrà a Brussèlas, al Parlament Europèu”, çò declarèt Jean-André Marchiani, president de la Joventut Independentista.
 
En aprofechant lo resson de la manifestacion, Iniciativa Corsega faguèt divendres un debat internacional nomenat Una via còrsa pel sègle XXI. Lo debat comptèt amb la participacion de l’èx-primièr ministre francés, Michel Rocard, e de representants politics de la Val d’Aosta e de Catalonha.
 
 
 


Opinion de Gerard-Joan Barceló: Soluzione pulitica

#SoluzionePulitica tuits

Garait: una granda manifestacion en defensa dels servicis publics

Aperaquí 4000 personas manifestèron dissabte a Garait (Nauta Marcha) per la defensa e lo mantenement dels servicis publics. La manifestacion, de tipe estatal, seguissiá la crida  de la Coordinacion Estatala de Defensa de la Maternitat e de l’Espital de Proximitat e de mai de la Convergéncia Estatala dels Collectius de Defensa e Desvolopament dels Servicis Publics.
 
De nombroses debats e taulas redondas se tenguèron pendent tota la dimenjada. Los organizaires espèran que siá lo ponch de partença d’un grand movement antiausteritat.
 
La marcha èra inspirada a la de fa dètz ans, quand la vila occitana amassèt 6000 personas, d’Euròpa tota, en protèsta contra las politicas antisocialas d’austeritat. Los organizaires esperavan ongan 10 000 personas, mas aqueste còp la protèsta es estada mens nombrosa.
 
Per Philippe Poutou, pòrtavotz del Nòu Partit Anticapitalista (NPA), “lo movement social a perdut sa fòrça e lo cal reconstruire. Cal far tombar las barrièras del movement associatiu, sindical e politic per trobar los mejans de militar ensems”. De son costat, lo representant del Front d’Esquèrra, Jean-Luc Mélenchon, declarèt: “la solucion son las massas, lo grand nombre, e non pas solament los aparelhs de partits”, çò diguèt, interrogat suls movements coma Syriza en Grècia o Podemos en Espanha, segon Le Huffington Post

#gueret2015 tuits

D’hip hop sinfonic

L’Orquèstra Sinfonica de la Radiotelevision de Polonha fa de versions sinfonicas de cèrts genres musicals. Dirigida pel jove compositor Radzimir Dębski, mai conegut amb l’escais de Jimek, l’orquèstra enregistrèt los 6 e 7 de març a Katowice un pòt poirit de dètz minutas amb tot plen de versions de tèmas qu’evòcan l’istòria de l’hip hop.
 
Se tracta d’un trentenat de fragments de cançons conegudas d’artistas coma Kendrick Lamar, M.I.A., Wiz Khalifa, 2Pac, Cam’Ron, Barry White, Jay-Z, Tribe Called Quest, Wu-Tang Clan, Mobb Deep, Kanye West, 50 Cent, Jay-Z, Beastie Boys, Nas, Dr. Dre, Xzibit, Missy Elliott, M.O.P., Pharoahe Monch, Beyoncé, Snoop Dogg, Sisqo, Nicky Minaj e Baauer, amb lo famós “Harlem Shake”.
 
 

Uso de cookies

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.plugin cookies

ACEPTAR
Aviso de cookies