China: 60 000 soldats plantaràn d’arbres per combatre la pollucion

Un regiment de l’armada chinesa, d’aperaquí 60 000 soldats, plantaràn d’arbres amb l’ajuda de policièrs e la tòca de reforestar lo país e combatre lo grèu problèma de la pollucion, çò rapòrta Asia Times. La tòca es de plantar d’arbres sus un airal de mai d’80 000 km2.
 
La plantada se concentrarà mai que mai sus la província d’Hebei, qu’es la pus contaminada e se tròba pròcha de la capitala Beijing, un dels principals emissors de pollucion.
 
La mesura arriba acompanhada d’autras de portada màger. En 2017, lo govèrn chinés barrèt lo 40% de sas fabricas e anoncièt de plans per enebir las veituras amb de motor diesèl.
 
A l’ora d’ara China ten 208 milions d’ectaras de forèst, çò que correspond a un 21% del territòri. Amb aquesta mesura espèran d’arribar al 23% amb la tòca d’aténher lo 26% dins un vintenat d’annadas.

 

Méndez de Vigo sus er aranés: “Atencion as lauegi, son fòrça perilhosi”

Quauqui dies dempús qu’eth Tribunau Constitucionau espanhòu cancelèsse era prioritat dera lengua occitana en Aran, eth ministre dera educacion e dera cultura espanhòu, Íñigo Méndez de Vigo, que se’n trufe. En responsa a ua qüestion posada pera senadora d’ÈRC Anna Azamar sus aqueth ahèr, Méndez de Vigo qu’arresponec:
 
“Eth govèrn cre qu’es drets des parlants der aranés son plan garentidi laguens er encastre constitucionau espanhòu. E cre qu’eth solet risc qu’an es aranesi ei que, quan hè dus dies que nhèue, i age lauegi. Donques, atencion as lauegi aguesti dies, pr’amor que son fòrça perilhosi.”
 
Era senadora catalana consideraue qu’es locutors der aranés an mens drets qu’es parlants d’autes lengües, pr’amor que non pòden emplegar-lo en toti es encastres, coma per exemple entà presentar es sues declaracions d’impòsti. Ath delà d’aquerò, Azamar assegurèc “qu’es desparièrs govèrns deth PP e deth PSOE an ignorat era lengua occitana”. E mès, era senadora assegure qu’eth govèrn der estat espanhòu “s’embarralhe ena castelhanizacion der estat” e “non vò cap bastir un espaci de convivéncia damb es autes lengües”.
 
 
Eth solet territòri damb dret d’autodeterminacion
 
En tot cas, eth ministre espanhòu arreconeishec qu’ua lei deth Parlament de Catalonha de 2015 protegís era realitat nacionau occitana dera Val d’Aran. En aguest sens eth ministre precisèc qu’Aran ei “eth solet territòri qu’a reconegut eth sòn dret de decidir eth sòn avenir”. Totun, aquera arreconeishença deth Parlament catalan non ei estada ratificada per cap d’institucion estatau.
 
 

 
Cap de prioritat entar aranés en Aran
 
Eth 12 de hereuèr passat, eth Tribunau Constitucionau anullèc es articles dera Lei der Occitan que declaren era lengua nòsta preferenciau en Aran. Segons eth naut tribunau espanhòu, er aranés non pòt èster lengua d’usatge preferenciau des administracions en país de cap Garona. Aquera senténcia seguís un apèl que hèc eth govèrn der estat, alavetz en mans deth Partit Socialista (PSÒE), en 2012.
 
Es articles anulladi son es qu’establissen qu’er occitan ei “era lengua d’usatge prioritari en totes es institucions d’Aran, mès que mès en Conselh Generau d’Aran, ena administracion locau e es organismes que i son restacadi, enes mejans de comunicacion publics, en ensenhament e laguens era toponimia”. Segons aqueri articles, calie qu’er occitan siguesse era lengua “prioritària” dera Generalitat e dera administracion der estat espanhòu ena Val, a toti es nivèus.
 
 
Miaçada tanben era lengua en estudi
 
Quauqui dies dempús dera resolucion deth Tribunau Constitucionau, eth govèrn espanhòu vò imposar qu’es formularis d’inscripcion des escòles de Catalonha e Aran comprenguen era opcion qu’eth castelhan sigue lengua veïculara.
 
Aquera mesura tombarie eth modèl aranés d’educacion a on era lengua occitana ei veïculara, en tot garentir era coneishença des autes lengües vesies.
 
Era comunautat educativa e era societat en generau qu’an mostrat eth sòn arrefús, mès semble qu’eth govèrn d’Espanha b’ac poderà hèr en tot profitar dera aplicacion der article 155 damb eth que contraròtle eth govèrn dera Generalitat.
 
 
 
 
Ferriòl Macip

 

Uso de cookies

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.plugin cookies

ACEPTAR
Aviso de cookies