Catalonha e Aran: es començada la campanha electorala

Comencèt dimars passat, 5 de decembre, la campanha de las eleccions al Parlament de Catalonha. Los partits independentistas prepausan de vias divèrsas per “bastir” o “desplegar” la Republica Catalana proclamada lo 27 de setembre, e las fòrças unionistas cèrcan la majoritat per enterrar, çò dison, lo procès d’independéncia

Republica, confederalisme o involucion: es començada la campanha electorala de las eleccions regionalas en Catalonha e Aran. L’independentisme cèrca de manténer la majoritat absoluda al Parlament per far valer los mandats republicans del 27 de setembre de 2015 e del referendum del 1r d’octòbre de 2017. Junts per Catalunya (Amassa per Catalonha) vòl “restaurar” la presidéncia de Carles Puigdemont e “contunhar la construccion de la Republica Catalana”. Parla de “dialòg” amb lo govèrn espanhòl per far abans sus aquel camin e reclama de liberar los presonièrs politics. Esquèrra Republicana de Catalonha (ÈRC) compren dins son programa una proposicion de “negociacion” amb l’estat espanhòl per far venir efectiva l’independéncia e un “dialòg de país de biais constituent”. La CUP prepausa de començar d’“establir” la Republica Catalana, en fasent complir lo mandat del referendum e de la proclamacion de l’independéncia.
 
Dins lo blòc que sostenguèt l’aplicacion de l’article 155, lo Partit dels Socialistas prepausa una “reforma constitucionala federala” que reconesca “l’identitat nacionala catalana” e que comprenga la creacion d’una “tresaur federal” ont l’estat e la Generalitat “partegen la gestion, lo recobrament, la liquidacion e l’inspeccion de totes los impòstes”. Ciutadans assegura que “metrà fin al procès separatista”, barrarà totes los burèus que, segon lo partit nacionalista espanhòl, son al servici de l’independentisme e metrà en plaça un sistèma educatiu “trilingüe” que reduirà la preséncia del catalan dins las classas. Tanben lo Partit Popular vòl enterrar lo procès d’independéncia.
 
Al mitan dels dos blòcs, Catalonha en Comun defend tornarmai la conversion d’Espanha en un estat plurinacional e l’establiment d’una “relacion de caractèr confederal” entre Catalonha e l’estat espanhòl. Prepausa que, per o far, primièr se fargue “un grand acòrdi de país” que permeta, puèi, “d’avançar devèrs la creacion” d’una republica catalana. Los Comuns especifican pas de tèrmes e refusan la via unilaterala.
 
Los sondatges faches après lo referendum del 1r d’octòbre donan al blòc independentista entre 66 e 72 sètis e al blòc del 155, entre 52 e 62. Catalonha en Comun n’auriá entre 7 e 14. La majoritat absoluda se situa a 68.
 
 
 
 
Aquesta nòva es adaptada de Nationalia amb qui Jornalet ten un acòrdi de cooperacion
 
 

 

Tèrratrem internacional après que Trump a reconegut Jerusalèm coma capitala d’Israèl

Lo president dels Estats Units, Donald Trump, ven de provocar un tèrratrem internacional en reconéisser Jerusalèm coma capitala istorida de l’estat d’Israèl e en afirmant tanben que i menarà l’ambaissada estatsunidenca qu’a l’ora d’ara se tròba a Tel-Aviv. Aquela decision, Trump l’a presa contra lo vejaire d’una bona partida de la comunautat internacionala, que crenh lo risc de metre d’òli sul fuòc dins una region ont es complicat de viure ensems e ont lo conflicte sembla permanent. Pasmens, Trump a assegurat que ten son engatjament per la patz a l’Orient Mejan.
 
“Fin finala reconeissèm çò que se vei, que Jerusalèm es la capitala d’Israèl. Es tot simplament la reconeissença d’una realitat, e es tanben çò corrècte. Es quicòm que deuriam aver fach fa longtemps”, çò diguèt Trump que volguèt far una crida a “la calma, la tolerància e la moderacion” en soslinhant qu’“es ora que totas las nacions civilizadas respondan als subjèctes que genèran los desacòrdis amb lo debat, non pas amb la violéncia”.
 
En mai d’aquò, Trump justificava sa decision en declarant que “mai d’un president diguèt que volián far quicòm e puèi o faguèron pas, saique per manca de coratge o perque cambièron de vejaire.” Cossí que siá, los Estats Units son ara lo sol país del Mond que reconeis Jerusalèm coma capitala d’Israèl. Cap d’estat i a pas son ambaissada, a causa de l’annexion israeliana de la partida orientala de la vila en 1980.
 
Las reaccions del costat palestinian son arribadas sul pic. Plusors manifestants an cremat de fòtos de Trump. Hamas a anonciat que la declaracion de Trump aviá dobèrt las pòrtas de l’infèrn, e crida a una nòva intifada. Israèl a aumentat lo nivèl de seguretat, e doncas, de represssion.
 
 
Criticas de l’ÒNU
 
L’Organizacion de las Nacions Unidas, que dempuèi longtemps fa de resolucions e de rapòrts per ensajar de portar la patz a la region, a criticat la decision de Trump. Son secretari general, António Guterres, a ramentat que l’estatut final de Jerusalèm se pòt solament resòlver per mejan de negociacions dirèctas entre Israèl e Palestina:
 
“En aqueste moment de granda preocupacion, o vòli ben metre en evidéncia: i a pas cap d’alternativa a la solucion dels dos estats, i a pas de plan B. Es sonque en avent la vision clara de dos estats que viscan un al costat de l’autre en patz, seguretat e reconeissença mutuala, e amb Jerusalèm coma capital d’Israèl e de Palestina, e amb totas las questions de l’estatut final resolgudas, que se satisfarà a las aspiracions d’ambedós pòbles.”
 
La decision de Trump tanben l’an criticat la cap de la diplomacia de l’UE, Federica Mogherini, e los caps d’estat o de govèrn de divèrses païses de l’Union Europèa coma Emmanuel Macron,  Angela Merkel, Paolo Gentiloni e Theresa May.
 
 
Refús de la comunautat internacionala
 
Lo primièr ministre israelian afirmèt que la decision de Trump èra “justa e coratjosa”. Totun, las reaccions de la comunautat internacionala n’an mostrat son refús. Lo papa Francés s’es opausat a aquela deicision e tanben o an fach l’ÒNU, l’UE e China en crenhent que se provòque un incendi dins una region qu’es ja fòrça volatila.
 
Dins los païses de tradicion musulmana, e mai que mai en Palestina, la decision de Trump l’an vista coma un insult e se mòstran ofensats. En Palestina an paur qu’aquela decision tue l’actual procès de patz en començant una nòva estapa amb de condicions dobtosas, car aluènha la solucion dels dos estats, amb un estat palestinian amb Jerusalem Èst coma capitala.
 
Lo president palestinian, Mahmud Abbas, a precisat qu’“aquò favorís solament los grops extremistas, qu’aumentan la lucha dins la nòstra region. Nos afrontam a de tempses malaisits. Lo pièger finís pas aicí, aquò nos inquieta. Nosautres o refusam.”
 
Pel secretari de l’Organizacion per la Liberacion de Palestina (OLP), Saeb Erekat, la decision de Trump a “destruch” la solucion dels dos estats, e “desqualifica lo ròtle dels Estats Units a la tèsta del procès de patz”.
 
Egipte, Jordania e Turquia an condemnat lo gèst estatsunidenc qu’an quitament considerat coma una violacion del drech internacional. Tanben Tunisia parla de “violacion de las decisions de l’ÒNU” del temps que crenh que la decision provòque “los sentiments dels arabis e dels musulmans”.
 
L’Arabia Saudita a plangut “prigondament” la decision de Trump, que considèra que “va contra los dreches istorics dels palestinians a Jerusalèm”, e a demandat al president dels Estats-Units que rectifique, perque “aquò complicarà lo conflicte”.
 
En Iraq, lo govèrn vòl que Trump rectifique per evitar “las repercussions perilhosas d’aquela decision per l’estabilitat de la region e del Mond”.

 
 

 

L’aiga existís en dos liquids desparièrs

Las desparièras fasas de l’aiga liquida son estadas explicadas après un estudi qu’a utilizada la tecnica dels raions X. Son de diferéncias dins l’estructura e la densitat, e malgrat que normalament considerem l’aiga liquida amb de moleculas que s’ordenan quand càmbia l’estructura, ara s’es vist qu’existís en doas fasas – çò es en dos liquids diferents– .
Aital, las estranhas proprietats e conducha de l’aiga –un fach pauc conegut a respècte d’autres liquids– son estadas demostradas après un long estudi realizat per de cercaires de l’Universitat d’Estocòlme. Sa densitat, sa capacitat de se calfar e d’autras 70 proprietats fan de l’aiga un element desparièr d’autres liquids. Aqueles traches son la causa de la vida. E un estudi publicat dins la revista numerica Proceedings of the National Academy of Science ara o confirma.

“Avèm trapat una nòva proprietat de l’aiga –çò diguèt Anders Nilsson, fisician d’aquela universitat suedesa– . E o avèm pogut comprene après far servir de raions X al Laboratòri Nacional d’Argon de Chicago. Ansin poguèrem descobrir doas estructuras diferentas. La confirmacion arribèt après far d’autres ensages al laboratòri DESY de raions X d’Amborg. L’aiga a doas fasas e totas doas son liquidas. Per ansin l’aiga existís coma dos liquids diferents”.
 
Una nòva descobèrta excitanta

Segon los cercaires qu’an fach aquela descobèrta es estat excitant d’utilizar de raions X per determinar las posicions relativas de las moleculas de l’aiga segon lo moment. Ansin o confirmèt Fivos Perakis, de l’Universitat d’Estocòlme. La còla qu’a realizat l’estudi a pogut seguir lo cambiament estructural a de bassas temperaturas: l’aiga a doas fasas, e i a difusion, un fenomèn tipic de liquids.

E mai pensem totes que lo glaç es un element ordenat, qu’a una fasa cristallina, la forma mai normala del glaç sus nòstra planeta es amòrfa, çò es desordenada: i a doas formas de glaç, una amb una densitat baissa e una autra nauta. Aquestas pòdon convergir e se pensa que poirián èsser restacadas amb los estats de l’aiga liquida de bassa e de nauta densitat. E aquò es çò que los cercaires suedeses an volgut cercar.

“Ai estudiat lo glaç amòrf pendent longtemps per determinar se i pòt aver un estat pròpri que representa un liquid glaçat –çò diguèt Katrin Amann-Winkel, tanben cercaira de la quita còla–. E ara avèm pogut confirmar cossí en estat de glaç, l’aiga se càmbia en un liquid viscós e puèi passa a un autre estat diferent, mai viscós encara, çò es un liquid amb una densitat plan mai bassa”.

La tòca a provocat dins los cercaires lo vam de far d’autras descobèrtas sus l’aiga. L’estudi amb de raions X es estat pionièr e ara i a l’especulacion scientifica que l’aiga existís jos dos estats diferents pr’amor de sas estranhas proprietats.

“Se i a d’aiga a temperatura normala, aquesta a de decidir quala forma deu prene, una amb densitat baissa o l’autra amb densitat nauta –çò confirmèt G.M. Petterson, de la meteissa universitat–. Se pòt aital arribar de dire que l’aiga es pas un liquid malaisit mas dos liquids simples dins una relacion complicada”.”.(Legissètz la seguida).

 
Aqueste article es  publicat dins Sapiéncia, la revista occitana de divulgacion scientifica, amb la quala Jornalet a un acòrdi de cooperacion. Podètz legir l’article entièr aicí.