Totes los foncionaris de Bolívia devon saber almens una lenga autoctòna

Dempuèi dimenge passat, 2 d’agost, totes los foncionaris de Bolívia son obligats de parlar una lenga autoctòna del país. Aital se complís una lei de 2012 que concedissiá un relambi de tres ans als foncionaris de l’estat per aprene almens una de las lenga originàrias d’aquel país nomenat oficialament “Estat Plurinacional de Bolívia”.
 
Lo viceministre de la descolonizacion, Félix Cárdenas, afirma qu’aquela lei “concernís totes e [que] i a pas cap d’excepcion per degun”. Cárdenas respondiá aital a la question d’un jornalista de Página Siete que demandava se lo president Evo Morales deviá tanben aprene una d’aquelas lengas. “Ausissi totjorn lo president a parlar aimara o quíchoa dins sos actes, e los ministres recebon de leiçons”, çò precisèt. “Avèm 350 000 personas del servici public dins lo país. Pretendèm pas que totes parlen perfièchament, mas fasèm la volontat politica del foncionari que vòlga complir la lei”, çò afirmèt Cárdenas encara segon Página Siete.
 
 
Seràn pas licenciats
 
Los foncionaris qu’ajan pas aprés una lenga originària seràn pas licenciats. Lo ministre de l’educacion, Roberto Aguilar, a declarat que dins aqueles cases, los foncionaris seràn obligats de seguir de corses de capacitation.
 
 
“Ara avèm la dignitat”
 
Dimenge passat, mai de 3 100 foncionaris recebián de la man del president Morales las certificacions que creditan que parlan qualque lenga nativa, segon çò que rapòrta La Tercera.
 
“Ara Bolívia a una identitat dins tot lo Mond, ara avèm la dignitat. E pr’amor d’aquò saludi los que fan plan d’esfòrces per recuperar las nòstras lengas, per servir lo pòble e que se preparan de manièra conscienta e onèstament per far partida d’aqueste grand servici al pòble bolivian», çò soslinhèt Morales.
 
 
“Mas perqué m’as pas dich a l’escòla?”
 
Lo president tanben remembrèt que quand el èra pichon, parlava l’aimara mas qu’a l’escòla l’eduquèron a legir e a escriure en espanhòl e qu’el metèt los professors en question quand ensenhavan que los pòbles indigènas “son d’etnias” e que las lengas nativas  son “de dialèctes”. “Los aimaras, los quíchoas, sèm de nacions, avèm un territòri, avèm una lenga pròpria, avèm de formas d’organizacion administrativa, avèm la nòstra identitat”, çò diguèt Morales.
 
 
Saber almens una lenga originària
 
La lei de 2012 obliga tot membre del servici public que siá pas ja locutor d’una lenga de las nacions originàrias, de n’aprene una amb un nivèl de comunicacion. La lei donèt un relambi maximal de tres ans per aquerir aquela lenga. Lo relambi s’acabèt dimenge passat. Aquela lei complís l’article 235.7 de la Constitucion de Bolíva que ditz que los foncionaris devon “parlar almens doas lengas oficialas del país”.
 
 
Reconéisser e protegir totas las lengas
 
Lo govèrn de Bolívia faguèt amb aquela lei de fa tres ans un pas endavant per protegir la siá diversitat culturala en aprovant la Lei Generala dels Dreches e de las Politicas Lingüisticas, que foguèt promulgada pel president bolivian, Evo Morales, lo 2 d’agost de 2012 a Sucre, en escasença del Jorn de la Revolucion Agrària e Comunautària. Aquela lei es destinada a “reconéisser, protegir, promòure, divulgar, desvolopar e regular los dreches lingüistics individuals e collectius” dels bolivians, çò diguèt Roberto Aguilar, ministre de l’educacion de Bolívia.
 
La lei cèrca de recuperar e reviscolar las lengas oficialas en perilh de desaparicion. Los ciutadans bolivians an drech d’emplegar la lor lenga mairala de faiçon orala e escricha, de ne recebre l’educacion, d’aver lo lor nom dins la lor lenga e de demandar qu’en de situacions oficialas lor sián explicats los lors dreches, las lors obligacions e d’autres aspèctes legals. An drech tanplan de preservar la lenga e la cultura que i apertenon. 
 
 
Las lengas de Bolívia
 
Las lengas oficialas en Bolívia son 37: lo castelhan e 36 lengas autoctònas de las diferentas nacions indigènas del país. Las mai estendudas son lo quíchoa, l’aimara e lo guaraní. Segon l’article 5 de la Constitucion, “son lengas oficialas de l’Estat lo castelhan e totas las lengas de las nacions e pòbles indigènas-originaris-païsans, que son l’aimara, l’araona, lo baure, lo bésiro, lo canichana, lo cavineño, lo cayubaba, lo chácobo, lo chimán, l’ese ejja, lo guaraní, lo guarasu’we, lo guarayu, l’itonama, lo leco, lo machajuyaikallawaya, lo machineri, lo maropa, lo mojeño-trinitario, lo mojeño-ignaciano, lo moré, lo mosetén, lo movima, lo pacawara, lo puquina, lo quíchoa, lo sirionó, lo tacana, lo tapiete, lo toromona, l’uru-chipaya, lo weenhayek, lo yaminawa, lo yuki, lo yuracaré e lo zamuco”.
 
Segon lo recensament de 2001, lo 47% dels ciutadans de Bolívia sabon parlar qualque lenga indigèna e lo 36% l’an coma lenga mairala. La populacion bilingüa, o plurilingüa, es lo 33,2 % del temps que los monolingües en espanhòl son lo 49,8% e los monolingües dins una lenga originària son l’11,6%.

Uso de cookies

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.plugin cookies

ACEPTAR
Aviso de cookies