Notícies Slider

“Empoderem-nos”: amassada damb motiu dera Setmana Mondiau dera Lactancia Materna

  • Aguest dijaus ua desena d’hemnes s’amassèren entà compartir es sues experiéncies sus era maternitat e era lactancia

  • Enguan en aguesta setmana commemoratiua se cercaue implicar non sonque as mairs, senon ath conjunt dera societat

Pendent er 1 e eth 7 d’agost se celebraue era Setmana Mondiau dera Lactancia Materna. Damb motiu d’aguesta commemoracion, aguest dijaus ena amassada mensuau sus lactancia qu’acostumen a hèr es doctoresses Inma Caubet e Paula Daniela Vitali s’aprofitèc entà parlar sus es experiéncies e dificultats qu’an trapat es mairs qu’i assistissen.

Enguan, eth lèma d’aguesta setmana mondiau dera lactancia ère “Empoderem-nos” e se cercaue implicar non sonque as mairs, tanben as parelhes, familhars e ath conjunt dera societat.

Pendent aguesta reunion, se demanèc as mès de dètz mairs qu’i participauen quines dificultats s’auien trapat ath long des mesi ara ora de dar era popa as sòns hilhs e hilhes.

Era baisha per maternitat

Un des motius que mès dificulte era lactancia as mairs trabalhadores ei eth pòc temps de baisha per maternitat deth que dispausen. “Eth sistèma actuau ei deficient e sonque aufrís 16 setmanes de baisha as mairs”, comentaue era doctoressa Vitali, “minim aurien d’èster 6 mesi. I a païsi deth nòrd d’Euròpa enes quaus era baisha pòt arribar enquias dus ans deth repopet. Ei fòrça important cambiar aguesta lei”.

“S’a ampliat era baisha per paternitat, e ei fòrça positiu, mès ampliar era baisha des hemnes entà que podèssem contunhar damb era lactancia tanben aurie d’èster ua prioritat entàs partits politics. Eth govèrn aurie d’èster mès respectuós damb nosates en aguest airau”, asseguraue ua des mairs presents.

Totes coincidiren ena precarietat ara que hèn front en aguest airau es hemnes autònomes, “i a trabalhadores per compde pròpi qu’an de tornar ath trabalh 15 dies o un mes dempús d’auer agut as sòns mainatges”.

Entre es problematiques que trapen es mairs dempús de incorporar-se ath trabalh, se trape er hèt de qu’es escòles mairaus non accèpten a mainatges menors de 6 mesi. “Qu’auem de hèr es mairs que non auem ara nòsta familha a pròp, se auem de tornar ath trabalh as 4 mesi?”.

“Jo coneishi casi d’hemnes qu’an agut de demanar un an d’excedéncia enes sòns lòcs de trabalh entà poder passar mès temps damb es sòns hilhs e hilhes e contunhar atau dant de popar”, asseguraue era doctoressa Caubet, “eth problèma damb açò ei, per un costat, que non totes sa’c pòden perméter. E, per un aute, que damb aguest sistèma tan deficient, eth govèrn acabe conseguint qu’es hemnes agen de renonciar ara sua profession temporauments. Açò non passarie s’es baishes per maternitat siguessen mès longues”.

Per aguesti motius, totes eres coincidien en que i aurie d’auer bèth tipe d’ajut complementari entàs mairs trabalhadores, pr’amor qu’er hèt de qu’aguestes hemnes passen mès temps damb es sòns mainatjons, influirà de forma positiua en eri.

Manca de normalizacion

Encara en an 2019, quauques d’aguestes mairs s’an sentut jutjades, observades e/o criticades mentre alimentauen as sòns petits.

Era doctoressa Vitali insistic en qu’ei “de besonh normalizar qu’es mairs donguen de popar, sense jutjar ne criticar. Quan ac hèn estan dant de minjar ath sòn hilh. Ei quauquarren naturau, non s’an d’amagar pr’amor qu’ei ua causa completament normau”.

Es doctoresses afirmèren que s’an demostrat es beneficis qu’a era lactancia ena salut des repopets e des pròpies mairs, pr’amor qu’ajude a previer eth càncer de popa.

Acostumar-se ath cambi

Totes coincidien: èster mair supause un cambi fòrça gran ena tua vida e acostumar-se ei dificil. “De còp, tot eth mon semble auer ua opinion sus era tua forma d’èster mair. Te demanen se per qué non li das aigua, te diden que damb 15 menutes ena popa era mainada a suficient, que li das massa soent, que se quede damb hame, qu’era tua lèit dilhèu non ei bona…”.

Dauant aguesta situacion, era doctoressa Caubet se mostrèc fòrça clara: “semble que quan es mair non se te permet sentir-te malament o passar per ua depression o auer pòur. Molti còps mos caram e pòt acabar supausant un problèma mentau grèu. Ei normau se te sentes agobiada, ei normau se non te ves capaç e ei normau se as pòurs. Era maternitat e era lactancia son dures. Se bèth dia as ganes de plorar, plora. As d’auer en compde qu’es pairs, es parelhes, es familhes e amics te pòden ajudar. Demana ajuda se te cau e non te sentisques colpable”.

Ara ora d’hèr front as critiques o opinions, es doctoresses recomanen “confiar enes vòstes capacitats naturaus d’èster mairs. S’ès ben informada, pòs aplicar un filtre a aqueres opinions e atau saber que, per molt que poguen díder, tu estàs hènt çò de milhor tath tòn hilh”.

Leave a Reply

Your email address will not be published. Required fields are marked *

Uso de cookies

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.plugin cookies

ACEPTAR
Aviso de cookies