Notícies Slider

Er IEA-AALO manifèste en Parlament Europèu qu’era lengua occitana non ei suenhada ne valorada peth Govèrn Espanhòl

Representants der IEA-Acadèmia aranesa dera lengua occitana manifèsten en Parlament Europèu qu’er occitan, aranés en Aran, lengua oficiau en Catalonha e per extension en Estat Espanhòl ei objècte d’incompliment dera proteccion qu’obliguen es leis e es compromisi aqueridi peth Govèrn Espanhòl

Estrasburg, 13 de seteme de 2018.- Membres der IEA-Acadèmia aranesa dera lengua occitana an compareishut aué ena reünion der Intergrop des Minories Tradicionaus, Comunitats Nacionaus e Lengües deth Parlament Europèu en Estrasburg, a on an exposat era situacion dera lengua occitana, aranés en Aran, en Estat Espanhòl.

Es representants dera Academia aranesa qu’an participat en dita reünion son eth president der IEA-AALO Jusèp Loís Sans, era secretària dera institucion, Rosa Mª Salgueiro e eth president dera Seccion Aranesa dera Academia, Jèp de Montoya.

Enes desparières intervencions deuant es eurodiputats, es academics aranesi an exposat era realitat sociopolitica e sociolingüistica dera lengua occitana a trauès dera explicacion dera realitat istorica dera lengua des trobadors enquias nòsti dies, en que se manten a nivèus fòrça simbolics o damb ua preséncia testimoniau, entà contunhar en tot relatar mejançant diuèrsi exemples era fauta de consideracion der Estat Espanhòl en relacion damb era lengua occitana.

Rosa Mª Salgueiro, a exposat qu’era Generalitat de Catalonha e eth Conselh Generau d’Aran protegissen e emparen era conservacion e normalizacion sociau dera lengua occitana d’Aran e qu’en 2006 damb era reforma der Estatut de Catalonha era lengua occitana siguec declarada oficiau en tota Catalonha, amassa damb eth catalan e eth castelhan, peth Parlament de Catalonha. Aguest reconeishement se hec cossent damb era Constitucion Espanhòla, que ditz que seràn lengües oficiaus aqueres que siguen declarades coma taus per estatut d’autonomia. Salgueiro, a destacat qu’ua lengua, er occitan, damb ua tradicion istorica importanta, qu’en Catalonha aparten a un territòri de dètz mil persones coma ei era Val d’Aran, ère declarada oficiau en un territòri de sèt milions e miei de ciutadans en tot mostrar atau un enòrme respècte ara identitat.

Catalonha contunhèc en tot desvolopar un emparament especific ad aguesta lengua damb accions diuèrses: traduccion ar occitan de totes es leis deth Parlament de Catalonha e autes comunicacions en occitan des d’era Generalitat de Catalonha, aprobacion dera Lei der occitan que mèrque es drets e déuers des usatgèrs d’aguesta lengua, preséncia der aranés ena escòla dera Val d’Aran que s’a convertit ena lengua veïculara dera educacion aranesa e d’un bon nombre de matèries, e subvencions as accions en favor der occitan.

De forma destacada era Generalitat de Catalonha er an 2014 creèc era Academia dera lengua occitana, er Institut d’Estudis Aranesi-Acadèmia aranesa dera lengua occitana damb eth madeish reng juridic qu’es autes academies de lengües oficiaus der Estat Espanhòl.

Pera sua part Jèp de Montoya, president dera Seccion Aranesa der IEA, a exposat pendent era sua intervencion qu’en an 2001 entrèren en vigor es compromisi signadi peth Govèrn Espanhòl en relacion ara Carta Europèa des Lengües Regionaus o Minoritàries. En document de compromís, de 2001, eth Govèrn Espanhòl soslinhaue dus tipes de proteccion que se li comprometie a eth. Un mès fèble qu’afectaue as lengües que non èren oficiaus, coma per exemple eth amazigh en Melilla, er aragonés en Aragon, er asturleonés en Astúrias o er aranés ena Val d’Aran e Catalonha. E ua dusau proteccion mès potent qu’auie d’aplicar as lengües declarades oficiaus pes diuèrsi estatuts d’autonomia, sense qu’auesse cap tipe de relacion de quines lengües se tractaue. En moment en qu’era occitana siguec declarada lengua oficiau en Catalonha per Estatut d’Autonomia aguesta lengua passèc der estadi de proteccion mès fèble ar estadi mès potent, de major proteccion.

Maugrat açò, eth Comitat d’expèrts deth Conselh de Ministres deth Conselh d’Euròpa determine enes sòns informes ua importanta fauta d’informacion sus es compromisi aqueridi en ensenhament preelementari en aranés, en formacion deth professorat en occitan, ena fauta de tèxtes legislatius estataus arreviradi ad aguesta lengua e ena fauta de mieis de comunicacion en aranés, entre d’auti.

Eth madeish informe des expèrts declare que non se respècten es compromisi aqueridi pera Carta Europèa en çò que tanh ara lengua occitana en diuèrsi àmbits: non existís un ensenhament tecnic e professionau en aranés, non i a formacion permanenta e d’adults en aranés, non i a formularis e tèxtes administratius d’emplec corrent en occitan, non se respècte era coneishença dera lengua occitana ena contractacion de foncionaris estataus, non i a un organ de premsa en aranés, non i a formacion de jornalistes en aranés.

Montoya, a parlat sus quauqui exemples: non s’a arrevirat era Constitucion Espanhòla ar occitan; er occitan non se pòt utilizar ena administracion estatau; er aranés non s’a en compde ena contractacion de foncionaris quan se tracte deth territòri dera Val d’Aran; respècte a favorir eth doblatge o era subtitulacion en aranés non i a cap accion atribuible en Govèrn Espanhòl, en tot èster aguest un des compromisi aqueridi peth Govèrn que non s’a resolvut, que non a originat cap accion respècte der aranés; eth Govèrn Espanhòl finance as academies lingüistiques des lengües oficiaus der Estat Espanhòl, excepte ara Academia aranesa dera lengua occitana.

Maugrat aguesti incompliments, Jèp de Montoya a destacat un detalh positiu, pr’amor qu’er informe deth Govèrn Espanhòl arreconeish qu’a de mantier-se era denominacion de “lengua occitana”, mès inclusiva e integradora, encara que pòt coexistir damb era denominacion de “aranés”.

Fin finau, Jusèp Loís Sans, a centrat era sua intervencion enes incompliments dera Carta Europèa des Lengües Regionaus o Minoritàries, pr’amor que segontes eth president der IEA-AALO eth Govèrn Espanhòl non realize cap accion en favor dera lengua occitana en contraposicion a quauques accions en favor des autes lengües oficiaus der Estat.

A talh d’exemple Sans a explicat qu’eth Ministèri d’Emplec e Seguretat Sociau hè desparièrs corsi de lengua entàs sòns trabalhadors damb destinacion enes comunitats autonòmes enes lengües oficiaus. An estat un totau de 55 corsi convocadi des de 2014. Cap cors entad aranés. Era Tresoreria Generau dera Seguretat Sociau a 126 impressi arreviradi ath catalan, ath galhec e ath basc. Cap ar aranés. Era pagina web dera Seguretat Sociau met a disposicion des ciutadans mès de 80 huelhetons e formularis en catalan, basc, galhec e valencian, mès cap en aranés. Des deth Ministèri de Sanitat, Servicis Sociaus e Igualtat an hèt campanhes d’informacion, prevencion e sensibilizacion en diuèrses lengües cooficiales. Non s’a hèt cap en occitan. Eth Ministèri d’Isènda e Foncion Publica en 2017 dediquèc 112.000€ ar ensenhament de lengües cooficiales. Non auec cap èuro dedicat ar occitan. Depenent deth Ministèri d’Ahèrs exteriors, er Institut Cervantes hè difusion e formacion en lengua castelhana per tot eth mon, mès enes sues accions hè, tanben difusion des lengües cooficiales der Estat. Non hè cap formacion, ne difusion der occitan ne en occitan. Des ajudes economiques qu’eth Ministèri de Cultura aufrís entara publicacion e traduccion entre lengües cooficiales non i a cap qu’age en compde er occitan.

Eth president der IEA a profitat era sua intervencion entà analisar era recenta senténcia deth Tribunau Constitucionau sus er emplec preferent der occitan, aranés en Aran.

Eth 22 de seteme de 2010 eth Parlament de Catalonha aprovèc era Lei 35/2010 de 1 d’octobre, der occitan, aranés en Aran. Ei era Lei que desvolòpe era oficialitat dera lengua occitana que declarèc er Estatut de Catalonha er an 2006. Quauqui articles dera Lei didien que “era aranesa ei era lengua d’emplec preferent des administracions publiques, der ensenhament, dera toponimia e des mieis de comunicacion publica ena Val d’Aran”.

Eth 22 de juriòl de 2011 eth Conselh de Ministres deth Govèrn Espanhòl encargue ar avocat der Estat qu’interpausèsse un recors d’inconstitucionalitat per aguesta “preferéncia” d’emplec qu’obligaue era Lei. Ère eth prumèr còp ena istòria dera lengua occitana qu’eth Conselh de Ministres der Estat Espanhòl tractaue un ahèr relatiu ar aranés. Era finalitat ère limitar drets.

Era “preferéncia” en emplec dera lengua ère comprenuda peth legislador catalan, eth Conselh de Garanties Estatutaries deth Parlament de Catalonha e era Defensora deth Pòble Espanhòl, coma un requisit imprescindible entà assegurar era normalizacion, era promocion e era conservacion dera pròpria lengua deth territòri sense que podesse significar un perilh entàs lengües catalanes e castelhanes, ne un detriment des drets des usatgèrs d’aguestes lengües.

Maugrat açò, eth Tribunau Constitucionau, realizèc immediataments ua suspension cautelar dera “preferéncia” d’emplec der occitan e eth 8 de hereuèr de 2018, ei a díder hè uns mesi, manquèc, en tot declarar inconstitucionau era “preferéncia lingüistica” entad occitan.

Dempús dera senténcia, entà Jusèp Loís Sans, er occitan non poderà aucupar un espaci important e destacat ena administracion, en ensenhament, enes mieis de comunicacion, e en d’auti àmbits sociaus fonamentaus, que li permete seguir viua. Era negacion dera sua preferéncia ei eth principi argumentau dera sua eliminacion.

En conclusion, Sans a declarat que “volem manifestar qu’era lengua occitana, lengua oficiau en Catalonha e per extension en Estat Espanhòl ei objècte d’incompliment dera proteccion qu’obliguen es leis e es compromisi aqueridi peth Govèrn Espanhòl. Era lengua occitana, lengua co-oficiau der Estat Espanhòl non arrecep eth madeish tracte per part deth Govèrn Espanhòl qu’es autes lengües oficiaus”.

Pera sua part, er eurodiputat per ERC, Josep-Maria Terricabras, a expressat era sua preocupacion peth futur der aranés dempús dera intervencion des representants dera Academia Aranesa dera lengua occitana. Terricabras, qu’ei um des copresidents der Intergrop, manifestèc que “Eth mensprètz der Estat Espanhòl pera pluralitat e era riquesa lingüistica pòt èster letau entad aranés”.

“Sense era especiau proteccion qu’a gaudit er aranés enes darrèri ans, aurà reauments dificil era sua subervivença pr’amor qu’era situacion de desequilibri front ath catalan e ath castelhan ei fòrça important”, didec Terricabras.

Hònt: IEA-AALO

Leave a Reply

Your email address will not be published. Required fields are marked *

Uso de cookies

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.plugin cookies

ACEPTAR
Aviso de cookies