Notícies

Lanamesa: manifestacion de 600 personas per la liberacion de Georges Ibrahim Abdallah

Aperaquí 600 personas manifestèron dissabte passat davant la preson de Lanamesa (Nebosan) en demandant la mesa en libertat de Gorges Ibrahim Abdallah lo jorn qu’es intrat dins sa 37 annada d’encarceracion. L’activista libanés de 69 ans i es empresonat per complicitat d’assassinat, e es pas jamai estat liberat perque lo considèran de “perilhositat especiala”. Cada an, a aquesta data, de centenats de personas manifestan davant la preson. Una representacion de Libertat tanben jonguèt la protèsta en fasent tanplan resson dels presonièrs politics bascos que se tròban dins aquela meteissa preson.
 
Abdallah foguèt arrestat en 1984 a Lion (Arpitània), acusat de portar de falses documents e de téner d’armas amb d’explosius. En 2003, li autregèron la libertat condicionala mas ça que la lo liberèron pas.
 
Libanés, de familha crestiana maronita, comunista, antisionista e antiimperialista, Georges Ibrahim foguèt, en 1979, un dels principals promotors de las Fraccions Armadas Revolucionàrias Libanesas (FARL), una organizacion armada que se definissiá marxista, revolucionària e arabista, e que centrèt son activitat sus la lucha contra la preséncia coloniala israeliana, estatsunidenca e francesa en Liban.
 
Las FARL revendiquèron los assassinats de Ray Charles, adjonch militar de l’ambaissada dels Estats Units en França, e de Yakov Marsimantov, cap del Mossad en territòri francés, coma reaccion al masèl de Sabra e Shatila.
 
Abdallah foguèt condemnat a quatre ans de preson en 1984, mas en 1987 la condemnacion passèt a perpetuitat, amb un maxim de 15 ans, per complicitat amb los assassinats de Charles e Marsimantov.
 
En 2003, deviá èsser liberat mas, quand Dominique Perben èra ministre de la justícia, lo procuraire de Pau depausèt un recors contra la decision en rason de “l’impacte susceptible de se provocar en França, Israèl e als Estats Units amb sa liberacion”.
 
Totas las demandas de libertat condicionala d’Abdallah li foguèron refusadas, en nom de sa “perilhositat especiala”, e mai los grops armats ont aviá militat existiguèsson pas pus.
 
En genièr de 2013, la cambra d’aplicacion de las penas de París, qu’examinava la question en apelacion, accediguèt a l’ochena demanda de liberacion en la condicionant a un decret d’expulsion del “territòri francés”; mas Abdallah foguèt pas liberat a causa dels trecimacis de la maquina politicojudiciària francesa.

 
 



 
 
 

 
 
 

Leave a Reply

Your email address will not be published. Required fields are marked *

Uso de cookies

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.plugin cookies

ACEPTAR
Aviso de cookies