Notícies

Lo govèrn d’Afganistan e los talibans an començat de negociar

Lo govèrn d’Afganistan e los representants del grop paramilitar fondamentalista islamic dels talibans comencèron la dimenjada passada lors primièras convèrsas dirèctas après los atemptats terroristas de l’11 de setembre de 2001 a Nòva York. La tòca de las convèrsas, que lo mediator n’es lo secretari d’estat dels Estats Units, Mike Pompeo, e que se tenon a Al Dawha (Qatar), es de metre fin als afrontaments armats de las darrièras vint annadas.
 
Los Estats Units e los talibans arribèron a un acòrdi de patz en febrièr passat: los fondamentalistas islamics arrestarián d’atacar las tropas estatsunidencas s’aquestas se retiravan progressivament d’Afganistan fins a lor retirada totala dins un relambi de 14 meses. Pompeo expliquèt dijòus passat que dins la davalada que ven los efectius dels Estats Units en Afganistan passarián de 8400 a 4500 soldats. De lor latz, los talibans s’engatjavan a empedir los atacs d’Al Qaida e d’autres grops terroristas, e a entamenar de negociacions amb lo govèrn afgan, çò que precisament se comencèt dissabte passat. Lo govèrn afgan aviá pas participat a las convèrsas entre los Estats Units e los talibans per arribar a l’acòrdi de patz.
 
S’espèra qu’aquelas convèrsas sián malaisidas e tròben de nombroses obstacles. La tòca de l’executiu del país es una alta al fuòc definitiva, e la tòca dels fondamentalistas es que lo govèrn lor cedisca lo poder qu’avián en 2001, abans l’invasion estatsunidenca. La guèrra que succediguèt a aquela l’invasion causèt la mòrt de mai de 180 000 afgans e lo desplaçament de milièrs de ciutadans.
 
 
Un regim misogin e de terror
 
Taliban es un mot que ven de la lenga pashto. De l’arabi “ طالب, ṭālib” (estudiant), lo pashto fa lo plural “طالبان, ṭālibān” (estudiants). Amb aquel mot s’es autodesignat lo movement fondamentalista qu’instaurèt un regim de terror en Afganistan entre los 1996 e 2001.
 
Lo movement foguèt fondat en agost de 1994 pel mollà Mohammad Omar a la vila de Kandahar, en amassant divèrsas faccions de mujahidins que luchavan dins la guèrra civila consecutiva de la guèrra afganosovietica dels ans 1980.
 
Lo regim dels talibans desarmèt la populacion, que tenián fòrça armas, e impausèt un regim totalitari basat sus d’interpretacions de l’Alcoran qu’espaventan los quites musulmans. Las femnas avián pas drech de rire, de saber legir e d’escriure e mai de vesitar lo mètge. De fach, obligadas de demorar embarradas dins lors ostals, foguèron completament exclusas de la vida publica. Lo regim amputava los braces o las mans de las personas acusadas de panar quicòm e per carrièras i aviá d’execucions o de punicions fisicas crusèlas en public.
 
Los talibans perdèron lo poder en seguida de l’intervencion militara estatsunidenca consecutiva dels atemptats de l’11 de setembre de 2001 a Nòva York. Mas se son pas jamai renduts. Al contrari, se son reorganizats pauc a cha pauc dins d’airals frontalièrs amb Paquistan. A partir de 2006 lors atacs an aumentat considerablament.

 
 
 

 
 
 

Leave a Reply

Your email address will not be published. Required fields are marked *

Uso de cookies

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.plugin cookies

ACEPTAR
Aviso de cookies