Notícies

Lo Parlament Europèu retira lo prèmi Sakharov a Aung San Suu Kyi per la persecucion dels rohingyas

Lo Parlament Europèu a retirat formalament lo guierdon del prèmi Sakharov a Aung San Suu Kyi, actuala cap de govèrn de Birmania. O a fach a causa de sa complicitat amb la persecucion del pòble rohingya.
 
En 1990, lo Parlament Europèu reconeguèt sa lucha en favor de la democracia e dels dreches umans davant la dictatura militara que governava Birmania alavetz. Mas Aung San Suu Kyi poguèt pas anar quèrre son prèmi perque èra assignada a domicili. Un an puèi, li autregèron lo prèmi Nobel de la patz. Aung San Suu Kyi foguèt liberada en 2010 e, après dirigir l’oposicion parlamentària dins lo procès de dobertura democratica del país, es ara la cap del govèrn dempuèi que ganhèt largament las eleccions en 2016.
 
Ça que la, son actitud davant lo chaple del pòble rohingya es durament criticada. Las gents d’aquela minoritat, considerada coma la pus secutada de la planeta, an pas pus lo ciutadanatge dempuèi 1982 e son massacradas pels militars de Birmania, davant l'indiferéncia de Aung San Suu Kyi.
 
Aquela inaccion e complicitat an compelit de li levar d’autres prèmis coma la distincion d'Amnestia Internacionala, lo prèmi de la libertat d’Oxford o lo prèmi Elie Wiesel, autrejat pel reputat Musèu de la Shoah dels Estats Units.
 
 
La minoritat mai secutada del Mond
 
Lo pòble rohingya, de fe musulmana dins un país de majoritat bodista, es objècte d’una persecucion sistematica dempuèi d’annadas. Lo sit Rohingya Vision ofrís d’informacions sul patiment d’aquel pòble e en causa d’aqueles faches, Amnestia Internacionala considèra los rohingyas coma la minoritat mai secutada del Mond.
 
E mai se qualques istorians los considèran coma los descendents dels comerçants e dels soldats arabis, bengalins, mongòls e turcs convertits a l’islam al sègle XV, las autoritats birmanas considèran que los rohingyas arribèron al país amb la colonizacion britanica, al sègle XIX, en provenença del país vesin de Bangladèsh. En luòc d’èsser reconeguts coma una de las 135 etnias nacionalas de Birmania (las presentas dins lo país abans l’arribada dels britanics en 1823), lo govèrn birman los a sovent tractats d’immigrants illegals. E encara pièger: dempuèi 1982, amb la lei de ciutadanatge de la dictatura militara, son oficialament “apatridas” dins lor país.
 
Per obténer lo ciutadanatge, lor cal demostrar que son demorats en Birmania pendent seissanta ans, mas normalament òm lor concedís pas de contractes de trabalh ni de papièrs e, doncas, i pòdon pas accedir. Sens ciutadanatge, los rohingyas pòdon pas intrar dins lo sistèma educatiu birman, ni viatjar liurament. Patisson tanben la persecucion dels extremistas birmans bodistas, que los atacan pr’amor que son musulmans. De desenats de milièrs de rohingyas, long dels darrièrs decennis, son estats desplaçats dintre Birmania o lor a calgut fugir cap a Bangladèsh. Dempuèi qualques ans, un dels mejans per s’escapar es de prene de naviris per ensajar d’arribar a las còstas de Tailàndia, Malàisia e Indonesia.

Aquestes darrièrs decennis, la terribla situacion dels rohingyas, agravada per d’esclataments periodics de violéncia contra eles en provenença de la majoritat bodista de Birmania (coma en 2012, que daissèron mai de dos cents mòrts e de desenats de milièrs de desplaçats), a provocat que fòrça d’eles fugiscan lo país: siá vèrs Bangladèsh, al nòrd, siá mai recentament vèrs Malàisia, Indonesia e Tailàndia, malgrat los grands perilhs de las traversadas maritimas per i arribar. Dins las darrièras tres annadas soletas, l’Agéncia de l’ÒNU pels Refugiats calcula que mai de cent mila rohingyas an ensajat de pervenir dins aqueles païses.

 




 

 

Leave a Reply

Your email address will not be published. Required fields are marked *

Uso de cookies

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.plugin cookies

ACEPTAR
Aviso de cookies