Notícies

Los produches chineses de bon mercat provenon de camps de trabalh

Publicàvem dijòus passat l’informacion revelada per l’ICIJ, que raportava la repression esglasianta que la patisson los oigors per l’administracion chinesa, amb de sistèmas de susvelhança massissa amb d'intelligéncia artificiala, de detencions preventivas e de camps d’internament. Tanben publicàvem dimenge una informacion associada, d’una joventa estatsunidenca censurada sus un ret social per o aver denonciat. A prepaus d’aqueles camps d’internament, nos a semblat oportun de ramentar una entrevista qu’Arte faguèt en setembre de 2015 al jornalista Hartmut Idzko. Aqueste veniá de publicar un documentari suls diches laogai, de camps orientats devèrs la “reeducacion per mejan del trabalh” que, e mai foguèsson abolits oficialament en 2013, serián encara un milièr en foncionament amb entre 20 000 e 30 000 detenguts. Segon lo realizaire, es d’aquí que provenon los produches chineses de bon mercat que trobam dins los bazars. “Sens los laogai, China seriá incapabla de produire a un prètz tan bas”, çò assegura lo realizaire.
 
Segon Idzko, malgrat que i aja pas de donadas precisas, los camps de trabalh contribuisson massissament a l’economia de China coma mercat que se chifra en miliards d’èuros. Sovent s’agís d’usinas modèrnas que los europèus vesitan e i passan commanda dirèctament.”Darrièr lo bastiment veson pas la preson dins la quala la mèrça es producha: guirlandas de Nadal, emballatges per l’indústria farmaceutica, vestits, animals en pelucha o pèças de maquinas”, çò ditz.
 
 
Euròpa barra los uèlhs
 
Los europèus son pas brica atentius a aquela question. A mai, Idzko ramenta qu’”Alemanha, per exemple, es lo primièr partenari comercial de China en Euròpa e desira pas  de metre aquelas relacions en perilh”, çò declara en tot precisar que “sèm, dins una plan larga mesura, dependents de las exportacions chinesas”.
 
 
Esplecha e non pas exterminacion
 
L’administracion d’aqueles camps, segon çò que revèla lo documentari, es tributària de la fòrça de trabalh dels detenguts. A la diferéncia dels camps de concentracion nazis o dels golags estalinistas, lo personal dels laogai recep pas son salari de l’estat, mas l’argent arriba a partir de la produccion dels quites presonièrs. “Aquò explica que i aja pas una tòca d’exterminacion dins los camps chineses coma jos los nazis. Los gardians an interès a que los detenguts rèsten en vida per los poder esplechar”.
 
Idzko foguèt lo correspondent per Asia per la primièra cadena alemanda publica ARD. Per far son documentari, trobèt pas cap de cameraman que volguèsse tornar amb el sus plaça, compte tengut de l’arrestacion de nombroses jornalistas en China. Son documentari Laogai, de trabalhs forçats en China (2015) es fach d’imatges rodats per un dels detenguts, Harry Wu. Wu foguèt internat dins un d’aqueles camps pendent vint ans. En ne sortissent, reüssiguèt a se gandir als Estats Units ont creèt la fondacion Laogai Research. En seguida, tornèt en China amb un passapòrt estatsunidenc e rodèt clandestinament los imatges del documentari dins los camps per mostrar dins quinas condicions se produtz en China per l’exportacion.
 
 
 





 

Leave a Reply

Your email address will not be published. Required fields are marked *

Uso de cookies

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.plugin cookies

ACEPTAR
Aviso de cookies