Las inondacions venentas

Cinc de las pus grandas vilas dels Estats Units son ja a mand de l’alestir per d’aigats venents que poirián patir pr’amor del cambiament environamental actual. Per ansin, Miami, Nòva York, Nòva Orleans, Tampa e Boston an plusors plans per assajar d’empedir de catastròfas naturalas per inondacion que poirián arribar lèu.
 
Miami seriá una d’aquelas vilas que lors abitants ja votèron fa gaire de se preparar per la lucha contra lo cambiament climatic actual que lo patís la nòstra planeta. Foguèron los quites abitants de Miami que demandèron mai d’impòstes per subreauçar d’autoestradas e d’estradas e ansin prevenir la mòrt dels menaires en cas de tempèsta o d’aigat.
 
En 2012, lo ciclòn Sandy entraïnèt de pèrdas de mai de 19 miliards de dolars, e l’estat e la vila de Nòva York, que son doas administracions diferentas, comencèron pauc puèi de trabalhar per establir de plans contra de possiblas catastròfas naturalas coma de montadas d’aiga e d’inondacions. Per ansin, tota la partida pus bassa de l’illa de Manhattan es estada protegida amb de murs que vòlon empedir de nivèls mai nauts de la mar.
 
 
Lo nivèl de la mar s’auça de mai en mai
 
Tampa es una autra d’aquelas vilas de la còsta estatsunidenca que decidiguèron de luchar contra de nivèls pus nauts de l’ocean. D’efièch, dempuèi l’an 1952, lo nivèl de la mar a l’entorn de Tampa es de fins a 18 cm mai naut. E los scientifics confirmèron fa de temps que encara poiriá arribar d’èsser fins a 76 cm mai naut. En 2018, aguèt luòc lo començament d’aqueles plans.
 
Nòva Orleans es una vila estatsunidenca que patiguèt fòrça lo cambiament climatic actual. La confluéncia dels flumes Mississipi e Atchafalaya e sa situacion pròcha de la còsta (lo terren ont es bastida la vila es jos lo nivèl de la mar) entraïnèron ja pendent lo passat mai recent de vertadièras catastròfas naturalas pr’amor de l’arribada de ciclòns. Per ansin, l’estat de Loisiana ja aprovèt de destinar mai de 40 miliards de dolars a de plans per desplaçar en nautor de quartièrs entièrs e un nombre importants d’ostals e d’estradas de la vila. (Legissètz la seguida)

 
Aqueste article es  publicat dins Sapiéncia, la revista occitana de divulgacion scientifica, amb la quala Jornalet a un acòrdi de cooperacion. Podètz legir l’article entièr aicí.

 
 

Los incendis en Amazonia an crescut d’un 83% a respècte de l’an passat

Amazonia es menaçada. L’aument dels incendis de forèst d’un 83% per rapòrt a l’an passat e lo recòrd del nombre de fuòcs chepica los collectius environamentalistas e qualques mèdias mondials mentre que l’etiqueta #PrayForAmazon es la pus comentada del Mond sus Twitter. En 2013, comencèt lo registre del nombre d’incendis que cremavan la selva pus granda de la planeta, qu’ongan es arribat a son recòrd amb 72 842 fuòcs, segon l’Institut Brasilièr de Recèrcas Espacialas (INPE). Lo 25 de julhet passat, la NASA prenguèt un imatge per satellit que mostrava totes los incendis qu’afectavan l’America del Sud:
 

 
Amazonia produtz lo 20% de l’oxigèn de tota la planeta e sa bona santat es imprescindibla per luchar contra l’escalfament global de la planeta e los cambiaments environamentals que ne son la consequéncia.
 
I a tantes fuòcs que, diluns passat, la vila de São Paulo vegèt la nuèch a plen jorn a causa del fum d’incendis que cremavan a mai de 1500 km de distància. Los estats d’Amazonas e d’Acre son en estat d’urgéncia environamentala a causa del fum de l’aire.
 

Yesterday São Paulo went dark after 4pm, which is very uncommon even for this time of the year.#ClimateAction #ClimateChangehttps://t.co/HgstFDvA7m

— Victor Pessolato (@VictorPessolato) August 20, 2019

 
 
Bolsonaro acusa las associacions environamentalistas
 
La majoritat d’aqueles incendis los provòcan de grands entrepreneires agricòlas, l’indústria dels biocarburants e las societats minièras, que desforèstan la zòna per l’esplechar. E mai fins ara foguèsson illegals, tre que Bolsonaro venguèt president de Brasil promoguèt l’esplecha d’Amazonia per l’agricultura, l’elevatge e las minas.
 
De son caire, Bolsonaro a acusat las associacions enviromentalistas d’aver provocat los incendis. Sens presentar cap de pròva, lo president afortiguèt que i podiá “aver una accion criminala per atirar l’atencion contra lo govèrn de Brasil”.

 

<blockquote class=»twitter-tweet»><p lang=»en» dir=»ltr»>Smoke from wildfires in the <a href=»https://twitter.com/hashtag/AmazonRainforest?src=hash&amp;ref_src=twsrc%5Etfw»>#AmazonRainforest</a> spreads across several Brazilian states in this natural-color image taken by a <a href=»https://twitter.com/NASAEarth?ref_src=twsrc%5Etfw»>@NASAEarth</a> instrument on the Suomi NPP satellite. Although it is fire season in Brazil, the number of fires may be record-setting: <a href=»https://t.co/NVQrffzntr»>https://t.co/NVQrffzntr</a> <a href=»https://t.co/4JTcBz9C8f»>pic.twitter.com/4JTcBz9C8f</a></p>&mdash; NASA (@NASA) <a href=»https://twitter.com/NASA/status/1164302110244126720?ref_src=twsrc%5Etfw»>August 21, 2019</a></blockquote> <script async src=»https://platform.twitter.com/widgets.js» charset=»utf-8″></script>
 

 

 
 

Romanic Musicau en Bossòst damb eth Trio Orfeu

Eth cicle d’ostiu deth Romanic Musicau està auent un gran èxit d’assisténcia Eth Trio Orfeu ei format per Joan Sancho ath violin, Ònia Tomàs ath violoncèl e Jordi Roure ara viòla Un diuendres mès arribe ua naua visita e concèrt deth cicle d’ostiu deth Romanic Musicau, organizat peth Conselh Generau d’Aran e Foment Torisme Val…

Uso de cookies

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.plugin cookies

ACEPTAR
Aviso de cookies