Madrid: Alidé Sans pòrta l’occitan dins lo jorn internacional de la lenga mairala

L’occitan èra present ièr a Madrid dins l’encastre del jorn internacional de la lenga mairala. En aquela escasença, los govèrns regionals de Galícia, d’Euskadi, de Navarra, Catalonha, del País Valencian e de las illas Balearas autrejan lo Prèmi de la Promocion de la Realitat Plurilingua e organizan una jornada per metre en valor las lengas territorialas de l’estat. La Generalitat de Catalonha i aduguèt lo catalan e l’occitan. Atal, de ser, la cantadora galèga, Guadi Galego, qu’ongan a daverat lo guierdon, faguèt un concèrt acompanhada de la cantadora aranesa Alidé Sans de la catalana Clara Peya, del basco Mikel Urdangarin.

 
Prèmi de la Promocion de la Realitat Plurilingua
 
Lo Prèmi de la Promocion de la Realitat Plurilingua l’autrejan los govèrns regionals citats adès, e Guadi Galego l’a ganhat ongan amb son darrièr disc entitolat Immersion ont se canta dins sèt lengas territorialas de l’estat espanhòl.
 
Lo guierdon s’instaurèt en 2008 a l’ocasion de l’An Internacional de las Lengas promogut per l’UNÈSCO, e cèrca de reconéisser lo prètzfach realizat per de personas, associacions o societats que se baton per defendre e desvolopar la diversitat lingüistica de l’estat espanhòl e per difusar las lengas autras que lo castelhan.
 
L’estat espanhòl reconeis la lenga castelhana, tanben dicha espanhòl, coma lenga oficiala dins tot l’estat, e impausa per sa Constitucion a cada ciutadan lo dever de l’aprene, mas reconeis l’oficialitat del catalan (tanben sonat valencian), del castelhan, del galèc e del basco. E mai l’Estatut de Catalonha reconeis la lenga occitana coma oficiala dins lo tot territòri administrat per la Generalitat. L’occitan es oficial en Catalonha amb la denominacion “occitan, aranés en Aran.
 
D’autras lengas territorialas coma l’asturleonés, l’aragonés, l’arabi darija de Sabta e l’amazigh de Melilla son pas reconegudas oficialas. O son pas tanpauc lo catalan dins las regions d’Aragon e de Múrcia e lo galèc-portugués en Astúrias, Extremadura e Castelha-Leon.

 

Guadi Galego canta en aranès amb Alidé Sans al concert de celebració del Premi a la realitat plurilingüe de l’Estat i del Dia de la llengua materna a Madrid pic.twitter.com/yratfazo5Z

— Llengua catalana (@llenguacatalana) February 20, 2020

 

Nos deja sin palabras la actuación de @guadigalego esta noche en @cines_callao presentando su último disco “Immersion” ! Gracias por elegirnos para vivir este mágico momento #musicaengalego #guadigalego #immersion #culturactívate #galegosenmadrid pic.twitter.com/7aFpP4jdxv

— Cines Callao (@cines_callao) February 20, 2020

 

Es govèrns de Catalonha, País Valencian, Ilhes Balears, Galícia, Navarra e Euskadi que hestegen aué en Madrid eth Dia Internacionau dera Lengua Mairau. Era Generalitat de Catalonha que i pòrte era @llenguacatalana e er @occitan_aranes pic.twitter.com/T16nNayAyz

— Occitan aranés (@occitan_aranes) February 20, 2020

 

.@guadigalego amb @EsterFranquesaB, DGPL de la Generalitat de Catalunya, i els representants dels altres governs que han lliurat a l’artista el Premi a la realitat plurilingüe de l’Estat. pic.twitter.com/XHeFNptbi0

— Llengua catalana (@llenguacatalana) February 20, 2020

 

Los africans de l’oèst an tanben d’ADN ibrid

Uèi lo jorn, es ja conegut que totes los umans qu’an d’ancessors europèus, asiatics o d’Oceania an tanben d’ADN de doas espècias diferentas preïstoricas: de gèns neandertalians e de gèns denisovans mesclats amb l’ ADN dels umans modèrnes. E lo genòma d’aquelas espècias pòt arribar d’èsser entre l’1% e 4% segon l’individú. Se sabiá tanben que los africans an pas aquela barreja genetica. Mas ara es estat descobèrt que, geneticament, los africans de l’oèst an tanben d’ADN d’una espècia ominida arcaïca desparièra de la nòstra e encara desconeguda.
 
L’ADN d’aquela espècia pòt èsser situat entre lo 2% e lo 19% de l’ADN total d’almens quatre populacions de l’Oèst d’Africa dont los yorubas d’Ibadan, los esans de Nigèria, los mendes de Sierra Leone e los gambians. La donada foguèt confirmada per una còla de cercaires de l’Universitat de Los Angeles, que ne faguèt l’estudi.
 
Fins ara, èra conegut qu’aquelas populacions de l’Oèst d’Africa s’ibridèron amb una autra espècia ominina, totalament desconeguda a l’ora d’ara. Çò que se coneissiá pas era la chifra genetica d’ADN d’aquela espècia ominina desconeguda en aquelas populacions. E son de chifras pro nautas, çò que fa pensar als cercaires que l’ibridacion se passèt fa gaire.
 
 
Almens 4 diferéncias geneticas
 
Los scientifics que faguèron aquel estudi trapèron almens 4 diferéncias geneticas que poirián èsser explicadas per l’introgression d’una espècia ominina arcaïca que lors ancessors se desseparèron del tronc familial uman abans los quites neandertalians e los denisovans.
 
“La resulta de l’estudi confirma que i aguèt una espècia ominina preïstorica, çò diguèron los cercaires Durvasala e Sankaraman, directors de l’estudi, que se desseparèt del tronc comun genetic uman fa entre 360 000 e 1 milion d’annadas e que donèt fins al 19% de l’ADN d’aquelas populacions d’Africa de l’Oèst. Avèm trobat fins a 33 gèns qu’apareisson mai del 50% dels còps entre los yorubas, e 37 gèns diferents que los pòrtan los mendes”.
 
Segon los cercaires, qualques unes d’aqueles gèns apareisson sovent en los yorubas, dont l’NF1 (un supressor de gèns), l’HSD17B2 (un regulador ormonal), lo KCNIP4 (restacat amb lo potassi) e lo TRPS1 (restacat amb la sindròme tricorinofalangeala). E d’aquestes tres ja èran estats trapats en de yorubas abans, l’NP1, lo KCNIP4 e lo TRPS1. Totun, lo gèn MUC7 apareis pas sovent en aquelas populacions. (Legissètz la seguida)

 
Aqueste article es  publicat dins Sapiéncia, la revista occitana de divulgacion scientifica, amb la quala Jornalet a un acòrdi de cooperacion. Podètz legir l’article entièr aicí.

 

S’inícien es tràmits entath plaçament dera Sala Centrau d’Aran en CEI de Casau

Conselh Generau e Generalitat an iniciat es trabalhs entara creacion d’aguesta Sala Centrau gràcies ara quau Pompièrs-Emergéncies guanharà efectivitat e s’aproparà era gestion des emergéncies ath territòri, en tot deishar de depéner de forma dirècta dera Sala Centrau de Bombers de la Generalitat plaçada en Bellaterra Eth passat dijaus, 13 de hereuèr, s’amiaue a tèrme…

“Hartèra tà tots!”: comença a Pau lo Carnaval Bearnés

Comença uèi a Pau lo Carnaval Bearnés, un dels carnavals pus grands del país qu’animarà lo centre de Pau, mai que mai lo quartièr del Hedars. E mai aquela fèsta populara siá internacionala, lo carnaval ten sas particularitats dins cada endrech. Lo cas del carnaval pirenenc es fòrça especial amb son panteon: lo rei Sent Pançard, sa femna Carronha, Quarèsma, los orses, los gendarmas…

 

Lo Carnaval Bearnés es una de las fèstas ont la lenga occitana es mai presenta, ont las cançons popularas las cantan en occitan los mai grands e los mai pichons, e ensems los qu’an facha d’aquela fèsta lor fèsta.
 

 
Abans d’arribar a Pau, lo Carnaval Bearnés a passat per mai d’una vila del país coma Acós, Auloron, Salias e Nai. A mai, comencèt a Ansó, en Aragon, ont la lenga aragonesa foguèt plan presenta ansin coma l’afrairament dels pòbles pirenencs.
 

 

 
 

 

Uso de cookies

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.plugin cookies

ACEPTAR
Aviso de cookies