Notícies

Sès de Limós, faràs Carnaval!

Nascuda a la fin del sègle XIX, aquela fèsta populara s’apièja, a Limós coma endacòm, sus una oposicion entre rics e paures e sus la volontat de faire ausir darrièr las mascas totas las revendicacions socialas e politicas del moment. Butas totas designadas, las autoritats localas, nacionalas o internacionalas, sens desmembrar los curats, los jutges e los totjorn presats paures cocuts, que pòdon èsser amai los meteisses, son meses en scèna e escarnits sens cap de consideracions.
 
Mas Carnaval ten pas unicament sus l’idèa qu’es un temps ont l’enebit ven possible. A Limós, Carnaval travèrsa lo temps al punt de téisser entre las generacions un fial invisible e gaireben indestructible. Aicí, e pòt paréisser bravament paradoxal, Carnaval demòra un afar seriós que s’estructurèt amb lo temps. A la sortida de la Segonda Guèrra  Mondiala, Carnaval torna partir un pauc dins totes los sens. Tres o quatre sortidas son organizadas a l’entorn del dimars gras e d’autras imprevisiblas se fan long de l’annada… Aquò durèt qualques annadas abans qu’un comitat de Carnaval foguèsse creat en 1957 per metre un pauc d’ òrdre dins lo desòrdre ambient! De tres bandas de la debuta lo Comitat ne comptarà dètz a partir de 1974. Entre la mitat de genièr e la setmana d’abans Pascas son dètz dimenges que son disponibles, çò qu’explica lo nombre limitat de bandas. Lo Comitat, plan sostengut per las autoritats localas, pausa d’en primièr las règlas qu’encara uèi son en plaça. Es Eugène Tournié qu’escriguèt aqueles dètz comandaments que fan totjorn fe uèi: vestits, causida e menada de la musica, comportament del carnavalièr o encara oraris de las sortidas son aital pausats per una eternitat.
 
Dins son debanar cada sortida compta tres temps:
  La sortida de 11 oras que daissa a la banda que sortís la Plaça de la Republica coma estrapontin. Sovent caustica, rufa, aquela mascarada permet totas las transgressions. La recèpta ten d’ingredients recurrents coma lo travestiment, lo gorrinitge, la trufariá e la granda imaginacion dels carnavalièrs a trapar de mesas en scèna, de costumas e de decòrs susprenents.
 
A 17 oras, plaça a las costumas de fecas. Aquí dintran dins lo solemne. La banda se plaça davant la musica qu’es ela que paga, règla inamovibla tanben, e passa de cafè en cafè. Los aires son causits pels carnavalièrs dins un òrdre plan precís. Cadun aurà dreit de “menar” un còp en se plaçant davant la musica per la faire caminar lentament. Lo jòc de las caravenas, totas faitas a la man qualques meses abans Carnaval, comença. Perlongament del braç, aquela caravena seguís la musica de tota sa finesa. Tot es a gaitar minimosament per qual vòl sentir çò que se jòga jos la masca. E òc, a Limós es aquò qu’es particular. Lo fecas fa pas l’espectacle per tu, lo fa per el. Sos passes lents, sa gestuala, sa connexion completa amb la musica, sa cara palficada, lo van portar pauc a cha pauc fins a la gràcia. Moment d’una intensitat granda, lo fecas es ni òme ni femna, ten ni dieu ni mèstre, es dins son ròtle e tot li aperten.
 
La sortida de 22 oras marca la preséncia de las entòrchas fabricadas elas tanben de meses abans Carnaval. A l’ambient de la nuèit s’ajusta la flaira particulara d’aqueles pals enfuocats. A la fin del torn Carnaval serà acabat per una annada tota. Aquela realitat ajusta una pichona dimension dramatica a la sortida del ser. Cèrtas bandas pòrtan una masqueta que plora per oposicion amb la que risiá del temps de la sortida de 17 oras.  
Cossí parlar del Carnaval de Limós sens acabar per la musica? Es ela qu’o comanda tot. Titonet, Ramonet, plaser d’amor, Midò, Fra Diabolo, la polida Elena…. Darrièr aqueles títols enigmatics, de compositors locals, de vinhairons que daisson los cisèls per escriure de tròces de musica…. Mai de 300 bocins son repertoriats e cada an de novèls son creats e daissats a l’apreciacion de las bandas. En matèria de Carnaval Limós demòra e demorarà una excepcion. Sa longor, son afiscament que jamai non s’atuda, sas musicas, son ja d’elements remirables. Lo Carnaval de Limós fa plan partida de la tradicion, coma se ditz.
 
Una tradicion que se trapèt un equilibri entre l’intransigéncia de cèrtas règlas e l’acceptacion de cèrtas evolucions.
 
 E tant que farem aital……
 
 
 
 
Emma Albert
Estudianta d'occitan a l’Universitat Pau Valèri de Montpelhièr

 
 
        
     fffff   fffff   Jornalet a l'escòla

Jornalet a una seccion especifica sus l’escòla occitana. Nos agradariá fòrça que las escòlas, que sián de Calandretas o d’escòlas bilingüas, poguèsson emplenar elas meteissas aquesta seccion amb de nòvas, e que los quites escolans las poguèsson redigir en explicar los faches que fan l’actualitat dins cada escòla: una excursion culturala, la vesita d’una personalitat, una fèsta populara amb los parents, una competicion esportiva, etcetèra. Evidentament, las fotografias, los enregistraments o los imatges de vidèo seràn tras que benvenguts, se n’i a.

Se cada escòla nos manda quatre o cinc nòvas per an serem plan contents e satisfaches. Pensam que pòt èsser un bon ponch d’amassada per la comunautat educativa occitana, una iniciativa interessanta pels escolans e un esplech de socializacion lingüistica per las familhas dels escolans.

Esperam de poder comptar amb lo vòstre sosten, e esperam que Jornalet serà una aisina utila per las escòlas occitanas. Mandatz-nos las vòstras nòvas a info@jor…        




 

Leave a Reply

Your email address will not be published. Required fields are marked *

Uso de cookies

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.plugin cookies

ACEPTAR
Aviso de cookies