Dins un comunicat, l’Ostal Blanc assegura que l’armada estatsunidenca “sostendrà pas ni s’engatjarà pas” dins la creacion de la dicha “zòna segura”. Dins aquel sens, justifica lo retirament perque sas tropas se despleguèron per tal de véncer l’autoproclamat Estat Islamic. Una tòca que segon aquel comunicat es atenguda.
Mas aquel retirament aurà per consequéncia l’abandon dels curds, los principals aliats dels Estats Units contra l’Estat Islamic, que dempuèi 2013 govèrnan amb d’autres grops etnics e religioses la Federacion Democratica del Nòrd-Èst de Siria, valent a dire Rojava.
En agost passat, los Estats Units e Turquia pachèron la creacion d’una “zòna segura” dins lo nòrd de Siria, mas establiguèron pas de tèrmes per l’amodar. Segon l’acòrdi, las Fòrças Democraticas Sirianas (SDF) —las fòrças armadas de Rojava que son majoritàriament curdas— se devon retirar d’una lista d’entre 5 e 15 km de territòri al bòrd de la frontièra amb Turquia.
En seguida d’aquel acòrdi, las SDF an desmantelat lors installacions militaras dins la dicha “zòna segura”, susvelhada dempuèi setembre passat per de patrolhas mixtas de soldats estatsunidencs e turcs. Pasmens, Erdoğan a exprimit divèrses còps son insatisfaccion d’aver pas menat a bon tèrme la “zòna segura”. D’efièch, aquesta dimenjada passada, a menaçat tornarmai d’ocupar tot lo nòrd de Siria, coma o faguèt a Jarabulus (2016) e Efrîn (2018), ont Amnestia Internacionala a acusat Tuquia de cometre de detencions arbitràrias, de desaparicions forçadas, de confiscacions de proprietats e de sacatges.
Per que Trump abandone los curdes, Turquia a prepausat de prene en carga totes los membres de l’Estat Islamic que las SDF avián arrestats.
Lo mes que ven, Erdoğan e Trump se reüniràn a Washington, ont parlaràn dels darrièrs detalhs del retirament estatsunidenc e de l’ocupacion turca del nòrd de Siria.