Notícies

Visitar lo País de Senhans

Capvath lo País de Senhans
 
Qu’i a quauques jorns, aqueras colomnas que senhalavan l’espelida deus audioguidas, en francés e en òc, sus las arròcas de Biarritz, sus Anglet o sus Sent Esperit (barri de Baiona sus l’arriba esquerra d’Ador) mercés a l’IEO 40 e au tribalh de Camille Jautrou e de Laurenç Gosset. E susquetot dab las coneishenças e la votz de l’infatigable Miquèu Baris. Bona novèla, la sèria que contunha!
 
Lo valent Miquèu qu’avè tanben en preparacion ua auta passejada capvath lo País de Senhans. A maugrat qu’agin tendéncia a deishar pèrder lo nom ancian deus nòstes vielhs parçans o províncias en lo remplaçant per quauque apelacion toristicoadministrativa qui balha un bèth acronim deu genre “MACS” (comunautat de comunas Maremne-Ador-Còsta Sud) o “PACA”, aquera contrada entre Grana Mar e Baish Ador que s’apèra tostemps atau. Que hè partida deu departament de las Lanas e, pr’amor de la proximitat culturau e linguistica d’ua part de las soas comunas arriberanas d’Ador (arriba dreita), que pòt entrar tanben dens lo concèpte de Baish-Ador o “Ador maritima”, en gròs deu Bocau a la confluéncia deu flumi dab los Gaves reünits. Atau, quan – quauques annadas a – l’Acadèmia Gascona de Baiona se cambièt en Acadèmia Gascona de Baiona-Ador, los capulats de l’associacion avèn en cap l’idèa d’integrar las comunas en amont de Baiona, dinc a “Lanas”(Pòrt de Lanas), dinc a Pèirahorada, o dinc a Bidaishen sus Bidosa, comuna sharnèga a las termièras deu Bascoat.
 
Lavetz, lo navèth audioguida adobat preu Miquèu que’ns mia a Tarnòs, a Ondres – país deus estanhs on passava l’ancian cors d’Ador abans que los baionés lo panèssin, en 1578. Puish, la passejada que’s perseguís cap a las granas bartas (las paluds estuarianas) de Sent Laurenç de Gòssa o de Sent Bertomiu, entre sequèr (penents a l’empara deus aigats), estèirs e grans morars (braus o marescs), paradís taus chivaus, taus aucèths e taus caçadors. Lo parat d’enténer un poèma d’Isidòr Salas (1821-1900) evocant lo Pont de Pitres qui va de las bartas de Sent Laurenç dinc a Urt, en zòna sharnèga, on lo semiològ Roland Barthes jad per l’eternitat. Au passatge, l’òmi de la “maison blanca” (la maison nadau d’Isidòr Salas), vadut prefècte deu Segond Empèri, rapèla totas las mercaderias que las gabarras d’autes còps transportavan: “pins de Maremne, indon (milhòc) de Gòssa, hens de Guíshen, gemas d’Igòs, sau de Briscos, vins de Shalòssa”...
 
La passejada capvath aquera contrada agricòla ne deisha pas de costat un petit tròç de l’istòria sociau de las Lanas, l’ahar deus “Picatarròcs”. Lo Miquèu, en efèit, qu’evòca la susmauta deus meitadèrs en 1919-1920 qui, de Sent Martin de Hins o Pèir dinc a Saubrigas e Sent Vicenç de Tiròssa, contestavan lo partatge a miejas de las recòltas. Un vent navèth que’s levè... La canta deus “Picatalòs” de Salias de Bearn, escriuta per Al Cartero (lo doctor Léonce Lecoarret, 1861-1923), qu’estó recuperada e un chic transformada – ne sabem totjamei pas qui n’estó l’autor – dab accents revolucionaris [véder: Gassie (M.) & Fénié (J.-J.), “Picatalòs et Picatarròcs”, Bulletin de la Société de Borda, 3u trimèstre, 361-380]. En efèit! Que’s i parla de “prémer” dab horcas e dragons (dalhas de grana talha) tots aqueths proprietaris qui èran hòrt inquiets per aqueth “bolshevisme agrari” qui’us susprenè.  La remesa en question deu “meteiatge” (meitaderia o bordatge) que començava e que durèt quasiment un quart de sègle...
 
D’autes audioguidas en version occitana que son probablament en preparacion. Que m’an parlat, per exemple, de la descobèrta deu patrimòni de la Bastida-Clarença, aqueth vilatge de “carta postala”, fondacion gascona au bèth miei de las tèrras bascas. Çò de segur es que las petitas visitas en lenga nòsta, parallèlament au francés o a l’anglés, tornan balhar la dignitat au parlar e a l’escriut gascon e occitan en generau. Au risc d’estar un chic pesuc, que cau insistir per ic díser e encoratjar los valents a har atau dens lo lor parçan...
 
 
 
 
Joan-Jacmes Fénié
 





 

Leave a Reply

Your email address will not be published. Required fields are marked *

Uso de cookies

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.plugin cookies

ACEPTAR
Aviso de cookies