Notícies

Aran: las fèstas de Sant Joan de Les e d’Arties poirián èsser patrimòni de l’umanitat

Lo Secretariat de l’UNÈSCO, a París, a acceptat los dorsièrs sus las fèstas de Sant Joan dels vilatges araneses de Les e Arties, ont se crèma lo brandon nomenat respectivament eth Haro, o eth Taro. Lo Departament de la Cultura, del Patrimòni e de la Politica Lingüistica del Govèrn d’Aran n’a redigit los rapòrts per que vengan patrimòni immaterial de l’umanitat.
 
La vila de Barruera, als Pirenèus de Catalonha, aculhiguèt una amassada dels representants de la cultura dels govèrns d’Aragon, de Catalonha e d’Aran per presentar a l’UNÈSCO la candidatura de las fèstas aranesas del fuòc del solstici d’estiu amb d’autras tradicions similaras dels Pirenèus catalans e aragoneses.
 
Jèp de Montoya, cap de la cultura, del patrimòni e de la politica lingüistica d’Aran, decrarèt qu’“ei un gran pas, en tot demorar era amassada deth comitat qualificator dera UNÈSCO, qu’aurà lòc en Namibia deth 30 de noveme ath 4 de deseme, entà qu’es hèstes des Haros e des Halhes poguen èster patrimòni immateriau dera umanitat.”
 
 
L’Haro o Taro, lo brandon aranés de Sant Joan
 
Lo Haro, nomentat Taro en Arties, es un pètge d’avet quilhat que se crèma la nuèch de Sant Joan, del 23 al 24 de junh. A Les, pendent tota l’annada se debanan de fèstas popularas a l’entorn de la preparacion de l’Haro: la Davalada, la Shasclada, la Quilhada. Totun, la cremada que se fa la nuèch de Sant Joan es lo moment mai especial. Après la benediccion del brandon e après cantar l’imne occitan, s’aluca l’Haro. Al sieu entorn i dançan los halhèrs en brandant de falhas alucadas de pèl de cerièr. Après se dança de danças tradicionalas a l’entorn del brandon fins que siá completament cremat.
 
A Arties, un còp lo Taro alucat, òm tomba al sòl e òm se passeja per totas las carrièras del vilatge. Los joves sautan dessús las flamas. Fin finala, lo brandon se pòrta davant de l’ostal del cònsol, que l’amòrça en tot convidar a beure lo mond que festejan.
 
Se tracta d’una tradicion millenària, d’Aran e d’autres endreches dels Pirenèus de Gasconha, que se cristianizèt mas qu’a d’originas celticas. Segon la legenda aranesa, quans se creèt lo Mond, un folet nomenat Erulet foguèt refusat tant al Cèl coma a l’Infèrn pr’amor qu’èra fòrça marrit. Lo folet demorèt en Aran. Dempuèi aquel moment, los vesins escampan de cendres del Haro o Taro per carrièras e camins, e dançan per fòrabandir aqueste esperit maissant.


Leave a Reply

Your email address will not be published. Required fields are marked *

Uso de cookies

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.plugin cookies

ACEPTAR
Aviso de cookies