Notícies

Toponimia: un petit manual plan util

La toponimia interèssa e, dens un certan sens, progrèssa. Dens lo nòste maine occitan, qu’i a urgéncia de sauvaguardar lo nòste patrimòni onomastic, partida integranta deu nòste eretatge lingüistic tan miaçat. Dens un obratge practic e plan virat, Joan Rigosta balha conselhs utils e hòrt d’exemples.

Dempuish mei d’un trentenat d’annadas, la toponimia e l’onomastica en generau, consideradas n’i a pas guaire com “sciéncias auxiliaras” de l’Istòria, coneishen ua mena d’arrenavida e quasiment de “popularizacion”. Enfin, qu’exagèri un chic... Totun, es un hèit: quan cercas simplament entresenhas basicas sus ua comuna en clicant sus Internet (sus Wikipèdia dab tots los riscs qui i son ligats: errors, oblits o – péger! – faussas informacions mauintencionadas), tròbas mei anar mei la rubrica “toponimia”. Lo nom de la ciutat o deu vilatjòt es sovent acompanhat de la soa forma dens la lenga dita “regionau”. Mei que mei, en Bretanha, au Bascoat o en Catalonha Nòrd, solide, on ua bèra e laudabla tenacitat  deus defensors e promotors de la lenga permet de restablir, a maugrat d’errors tostemps possiblas, ua planvienuda vertat lingüistica, corregir las decas deus escribas ancians e autas deformacions deus servicis cartografics oficiaus (IGN en particular). Aquò permet quitament —los legidors deu Jornalet qu’an mei d’un còp avut l’ocasion de n’enténer parlar[1]— de progressar (hòrt timidament, inegalament e a còps maladreitament) a maugrat deus trabucs nombrós (administratius, financièrs o ...ideologics). Au nivèu locau o regionau, l’edicion, associativa o comerciau, publica adara hòrt de libes suu subjècte qui son la màger part deu temps de bona vulgarizacion[2]. Per lo maine nòste, que cau donc saludar lo tot navèth tribalh, plasent, agradiu e pedagogic de Joan Rigosta que vien de publicar Novelum (seccion de Perigòrd de l’Institut d’Estudis Occitans o “IEO 24”). Mes que cau rapelar que, dempuish hòrt annadas l’autor, d’ua part, a animat pro de talhèrs “toponimia” dens estagis de lenga o dens l’encastre de l’Escòla Occitana d’Estiu[3] (EOE a Vilanèva d’Olt) e, d’auta part, assegura ua cronica suus noms de lòcs dens la revista Paraulas de l’IEO 24.
 
 
Doble risc
 
Aquí donc un bèth obratge en duas grans partidas (I: Domenis, honts, metòdes; II: Elements de toponimia) qui, d’un biaish clar, qui’s vòu tostemps practic, clar e conhit d’exemples, a per prètzhèit d’ajudar los qui se lançan dens l’aventuran onomastica. En efèit, a costat de la toponimia e de la microtoponimia stricto sensu (noms de las comunas, ancianas parròpias, comunas restacadas o totas recentas[4], mei los milierats de noms de tèrras, parcèlas, lanas o padoencs), que tòcan aus noms de familha, donc a la genealogia qui interèssa pro de monde). E que tòcan tanben a l’odonimia (noms deus camins e vias en generau); un interès deus grans quan saben que, dens hòrt de comunas (sustot dens las banlègas de las vilassas qui s’estenen a l’infinit, arroganhant lo païsatge rurau, e sus los litoraus) se multiplican los lotiments on cau nomenar las navèras arruas. Dab lo doble risc de har desaparéisher los noms ancians e de pèrder l’identitat lingüistica nòsta (se n’es pas dejà hèit...).
 
Per s’aventurar dens aquera disciplina qui, bien segur, n’es pas ua sciéncia exacta e deu s’acompanhar tostemps de modestia, lo libe de Joan Rigosta renderà grans servicis: bibliografias, honts, petits conselhs per s’arretrobar dens las formas ancianas tot en mens·hidà’s, apréner a esvitar quauques tracanards deu tipe mécoupure (mescopadura, maishanta copadura deu mot), metatèsi (desplaçament d’ua letra o d’un fonèma dens un mot, corrent en gascon), faussas latinizacions, etc. La coneishénça deu terren, de la lenga e de las particularitats locaus deus parlars, de l’Istòria evidentament (petita o grana), l’examen minuciós de las mapas actuaus o ancianas, l’ajuda (se ne tròban) deus vielhs pergamins o tèxtes notariats, los comparèrs dab d’autas regions o parçans vesins son quauques precaucions elementàrias que conselha l’amic Rigouste dab rason. Enfin, vertadèr putz de sciéncia, lo nòste valent toponimista balha un gran heish d’exemples e quitament d’enigmas qui balhan un shuc suplementari au son obratge.
 
 
 
 
Joan Jacme Fénié
 


 
    [1] Ahars de Vilanòva de Magalona en 2012 o de Lascasèras (Arribèra Baisha) en 2019; deus panèus en Comtat Venaicin. [2] Pensam, enter autas causas, aus tribalhs de Paul Fabre sus Lengadòc, Michel Grosclaude sus Bearn, d’Ives Lavalada sus Lemosin o, evidentament, de B. Boyrie-Fénié sus maine gascon. [3] Dont es estat fondador dab lo regretat Marcèu Esquieu (1931-2015) e dab Crestian Rapin. [4] A las paginas 188-193, J. Rigosta torna sus las comunas novèlas supausadas aleugerir lo milafuèlha administratiu:un brave copacap per los toponimistas deu futur…Exemples: Val de Virvée, en Gironda, compausada de l’amalgama Aubie-et-Espessas, Saint-Antoine e Salignac); en Perigòrd, en 2017, Val-de-Louyre-et-Caudeau (reünion de Sainte-Alvère-Saint-Laurent, Les Bâtons e Cendrieux). L’Administracion n’a evidentament pas cercat de balhar ua forma occitana ad aqueras navèras entitats.

  RIGOUSTE, JEAN. Petit manuel du toponymiste occitan. Novelum-IEO Perigòrd, 2022. 333 paginas. 16 èuros.




  

  fffff   fffff   Albi (Centre Rochaguda, 11h-17h, 28 Carrièra Rochegude, dissabte 14 de mai), jornada de toponimia dab Bénédicte Boyrié-Fénié: conferéncia, exposicion, talhèr, taula arredona.
Contacte: +33(0)5 63 46 21 43.        
 
 







     

Leave a Reply

Your email address will not be published. Required fields are marked *

Uso de cookies

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.plugin cookies

ACEPTAR
Aviso de cookies